Snapchat és una aplicació mòbil multimèdia que es basa a compartir imatges i vídeos en línia. Això es pot dur a terme a través de missatges directes, als usuaris que seleccionem, d’una durada màxima de 10 segons, els quals s’esborren una vegada visualitzats. També podem publicar les imatges i els vídeos com a històries, les quals estaran disponibles durant 24 hores per als nostres seguidors. A més, s’hi pot xatejar i s’hi poden fer videotrucades. Destacam, així mateix, que aquesta aplicació permet editar les fotografies i els vídeos; afegir línies de text, emoticones, filtres predefinits, i dibuixar-hi a sobre.

URL: <https://www.snapchat.com/l/es/>

Funcionament de l’aplicació

Snapchat és una eina totalment gratuïta, i senzilla d’utilitzar. Es pot descarregar  a Google Play o AppStore. Cal registrar-s’hi mitjançant una adreça de correu electrònic i escollir un nom d’usuari.

Els snaps són missatges amb imatges o vídeos que, després de ser visualitzats un màxim de 10 segons, desapareixen; hem de tenir en compte, emperò, que el receptor sempre pot fer-ne una captura de pantalla. Podem afegir als snaps línies de text, emoticones, filtres, o dibuixar-hi directament a sobre.

Es poden enviar snaps directament a una persona específica de la nostra llista d’amics, o publicar-los a la nostra «història», on qualsevol dels usuaris que ens han afegit com a amics podran veure’ls per un període de 24 hores; després, desapareixen. Podem afegir amics a través de la llista dels nostres contactes telefònics o bé directament, si en sabem el nom d’usuari.

Com a professors, és probable que no ens interessi veure les publicacions personals dels alumnes; per tant, per començar, convé facilitar el nostre usuari de Snapchat als alumnes perquè ells ens hi afegeixin. No fa falta afegir-los-hi, a ells, perquè vegin les nostres històries, llevat que tinguem activada aquesta opció a la configuració de privacitat. En veure quants estudiants han vist la història, podrem fer-nos una idea del nostre abast.

Guia d’ús

N’hi ha una molt completa a: <https://support.snapchat.com/es>

Propostes didàctiques

• Recordar les dates d’entrega de treballs o exàmens.
• Felicitar un alumne o el grup de classe pels seus èxits i posar-los en relleu; donar l’enhorabona a un grup o a un estudiant per un treball; agrair-los la participació en una activitat. Per què hem de lloar els estudiants per fer allò que se suposa que és la seva obligació? Per mostrar als alumnes que no tenen habilitats amb les xarxes socials com fer-ne un ús estratègic,  i per donar-los patrons de comportament.
• Anunciar i  publicar esdeveniments del curs; fer snaps d’un convidat a una xerrada, d’una sortida de camp o de qualsevol tipus d’activitat on estigui implicat tot el grup de classe o que sigui interessant per al dit grup.
• Fer snaps per mostrar situacions de la vida real que tenen a veure amb els continguts que es  treballen a classe.
• Respondre a qüestions plantejades pels alumnes per altres mitjans a través de Snapchat.
• Fer snaps abans de començar una lliçó en els quals es facin preguntes o es plantegin qüestions interessants, a fi de donar un temps als estudiants perquè hi pensin amb antelació.
• Seguir i utilitzar la informació de les històries publicades per professionals, o per institucions o organitzacions científiques o governamentals relacionades amb temàtiques d’interès per al grup, com un recurs educatiu més.
• Crear Geofiltros de Comunidad gratuïts i específics per al grup, o  animar els estudiants a elaborar-ne.

Videopresentació de les ulleres de Snapchat

Què és Snapchat?

Periscope és una aplicació per visualitzar, emetre i compartir vídeos reproduïts en temps real (streaming), des de dispositius mòbils o tauletes tàctils IOS i Android. Al començament del 2015, va ser adquirida per Twitter, i la seva presentació oficial va ser el març del mateix any; va superar els 10 milions de comptes dins els quatre mesos següents.

Apple la va anomenar l’aplicació de l’any. Actualment, s’hi han emès més de 200 milions de vídeos, i cada dia se’n visualitzen l’equivalent a 110 anys, com publica Periscope al seu blog de Medium.

Una vegada descarregada l’aplicació, hem de crear un compte nou, o fer servir el nostre compte de Twitter.

La interfície del menú pot canviar en funció del dispositiu, la versió de l’aplicació i el sistema operatiu; hi trobam, emperò, les mateixes funcions, com podem veure en aquestes pantalles.

La icona amb forma de televisor ens remet a la pantalla on es mostren les emissions en viu i les emissions recents. Només són accessibles durant 24 hores, i si l’emissor ho permet.

La bolla del món ens duu a la pantalla on podem veure un mapamundi, en el qual, en cercles de color vermell, es mostren les emissions en viu, i, en color blau, els vídeos disponibles d’emissions recents. Així, podem anar descobrint què succeeix a qualsevol banda del món només fent clic damunt dels cercles; també tenim l’opció de veure una llista de les emissions destacades segons Periscope.

La icona amb forma de càmera ens permetrà emetre i iniciar una transmissió, la qual podrem configurar amb opcions com ara: compartir la nostra ubicació concreta o no, fer transmissions públiques per a tothom o privades seleccionant usuaris, triar si volem permetre l’ús del xat només per als usuaris que nosaltres seguim o per a tothom, elegir si volem compartir la transmissió a Twitter o no, i des d’on es pot seguir.

L’emissor i els espectadors veuen un vídeo, i també es mostra qui es connecta, i el nombre d’usuaris connectats; els m’agrada dels espectadors apareixen en forma de cors que aquests envien fent clic a la pantalla; els usuaris emissors van emmagatzemant cors al seu perfil: són com un índex de popularitat. Els espectadors interactuen a través del xat si està activat; poden compartir l’emissió amb els seus seguidors; i tant l’emissor com els espectadors poden bloquejar els usuaris molestos.

L’emissor pot alternar la càmera frontal i la posterior o triar-ne una lliscant la pantalla cap a baix, on, així mateix, podrà aturar la transmissió.

En acabar la transmissió, veurem les dades estadístiques de la transmissió i la podrem compartir.

La icona dels usuaris ens mostra suggeriments per seguir usuaris i tendències (podem cercar usuaris mitjançant la lupa). També accedim al nostre perfil des d’aquesta pantalla, i el podem modificar; de la mateixa manera, accedim a la configuració del compte; veurem els cors rebuts, els nostres seguidors i els qui seguim, i els contactes blocats. Podem establir les notificacions que volem rebre, l’idioma, i, també, configurar si volem desar automàticament els vídeos al nostre dispositiu. Cal recordar que els vídeos només estaran disponibles a Periscope durant 24 hores.

URL: <https://www.periscope.tv>

Propostes didàctiques

• Amb Periscope podem seguir l’actualitat in situ. Podem cercar emissions a llocs que són notícia d’actualitat.
• Podem assistir a emissions d’institucions, organismes, fundacions, en definitiva, d’experts  sobre qualsevol camp d’estudi que programin emissions. Conferències, xerrades, presentacions, etc. Aquests esdeveniments se solen anunciar amb temps a través dels comptes de Twitter. A més, si som seguidors d’aquests comptes, podrem rebre notificacions quan estiguin en directe.
• Es pot fer servir com a dossier (portfolio) personal o de grup: els alumnes poden fer informes de la seva evolució de l’assignatura.

Google+

---

Google va llançar la seva xarxa social Google+ el 28 de juny de 2011, en competència directa amb Facebook. Va sorprendre amb la seva organització en cercles i els hangouts, que també estan disponibles en versió mòbil amb aplicacions específiques per a smartphones i tablets.

Hi podem compartir vídeos, fotos, documents i tot tipus d’enllaços amb els cercles desitjats. Hem de destacar la bona acollida que tenen els hangouts. Faciliten la videoconferència d’escriptori en grup (amb un màxim de 10 persones que participen en una única quedada en qualsevol punt en el temps). És possible emetre en directe i enregistrar la sessió.

Enfront del «M’agrada» de Facebook, Google+ té un botó +1 per permetre que la gent recomani articles, fotografies i tots els elements compartits.

Google+ ofereix la integració amb altres aplicacions de Google com ara Gmail, Calendari, Docs, etc.

URL: <http://plus.google.com>

Propostes didàctiques

• Facilitar vídeos, imatges, enllaços a articles, i propiciar una discussió a través de comentaris a la mateixa xarxa o a altres entorns.
• Cercar informació, per part dels alumnes, i compartir-la a Google+.
• Localitzar pàgines i grups d’interès relacionats amb temes específics a Google+.
• La xarxa ofereix la possibilitat d’interaccionar amb experts.

Recursos

• Visita guiada per Google +

Més informació

• Aprenentatge basat en problemes amb Google+
• Facebook versus Google+

Facebook

---

Facebook, la xarxa social més famosa i usada (disposa de la seva pròpia pel·lícula), va ser creada el 2004 per Mark Zuckerberg. Actualment, és la xarxa que més usuaris té i a més llocs, basta mirar el mapa següent; no debades empreses, institucions, personatges… s’han afanyat a tenir-hi un lloc.

URL: <https://ca-es.facebook.com>

Per aquest motiu, malgrat els recels que té en alguns sectors de l’àmbit educatiu, és impossible deixar-la de banda. La majoria dels estudiants que tenim tenen perfil a Facebook.

Aquest és un gran avantatge a l’hora de decidir-nos a emprar aquesta xarxa en el món de l’educació, ja que suposa l’ús d’un entorn que coneixen a la perfecció, que visiten amb regularitat i en el qual es troben còmodes.

A més, la gran afluència d’usuaris i un sistema relativament flexible han fet que apareguin centenars d’aplicacions que poden ser molt útils en l’educació i que cada professor pot triar per adaptar el seu espai de Facebook a la seva matèria.

Alguns dels problemes que s’hi han vist són la manca de privacitat i el renou que s’hi troba; ara bé, cal ser conscients de quina eina empram i no mostrar res més del que volem mostrar: com en la majoria de les coses, cal usar el sentit comú.

Facebook ens permet tres tipus de compte (se n’hi ha afegit un, però destinat a les empreses comercials). Els perfils: de tipus personal, el nom ha de ser de la persona que té el compte. Els grups: hi formen part un conjunt de membres amb un o més administradors que els han hagut d’acceptar, el nom és el que es vulgui donar al grup. Les pàgines: s’hi adhereix qui vol com a seguidor, la gestiona un o més administradors, el nom és el que es vulgui donar a la pàgina.

A l’hora de fer-ne un ús educatiu ens hem de plantejar les dues darreres opcions.

Pàgina

• Utilitats: estat, fotos, enllaç, vídeo, pregunta, avisos, estadístiques, esdeveniments, anotacions.
• Permet aplicacions i personalització.
• Nombre il·limitat de membres.
• No es pot configurar la privacitat de la pàgina.
• No pot enviar missatges individuals, sí que pot enviar notificacions generals.

Grup

• Utilitats: publicació, enllaços, fotos, vídeo, document, xat en grup, preguntes (enquesta), esdeveniments.
• No permet aplicacions.
• Nombre limitat de membres (5.000).
• Es pot configurar la privacitat del grup.
• Pot enviar missatges individuals.

Recomanam els articles següents, on podeu trobar informació sobre l’ús i les experiències educatives:

• El mode estudiant de Facebook
• 30 activitats que es poden fer amb Facebook a l’aula
• Facebook versus Google+
• El “Proyecto Facebook” o una experiència d’educació participativa
• Facebook i educació: experiències
• Antonio Fernández-Coca
• Facebook

Referències

Aquest article ha estat elaborat amb informació extreta del Blog Social

Researchgate és una eina de col·laboració adreçada als científics de totes les disciplines i a la vegada un xarxa social que trobam a Internet.

Ha desenvolupat un potent motor de recerca semàntica que navega per les més importants bases de dades de documents existents, donant resultats molt precisos. Aquest principi semàntic també s’aplica a la recerca entre els usuaris de la xarxa.En definitiva els investigadors poden crear perfils, formar grups, pujar documents, cercar feina a la seva bossa de treball internacional per investigadors, obtenir informació sobre esdeveniments del món de la ciència i utilitzar el repositori Self-Archiving, i connectar-se entre si.

ResearchGate també defensa l’accés lliure a la informació en desenvolupar una eina d’ajuda als investigadors a l’hora de carregar publicacions, respectant en tot moment els drets d’autor. Els usuaris poden llegir i descarregar publicacions gratuïtes.

URL: < http://www.researchgate.net/ >

Més informació:

El blog social: Researchgat