Sessió: Joan Coderch, School of Classics – University of St Andrews

Ja sigui amb locucions i frases fetes, per mitjà de la nomenclatura científica o amb lemes d’institucions i escuts de molts territoris, el llatí és una llengua clàssica encara ben present en el nostre dia a dia. I a més, com a llengua de la Santa Seu, disposa fins i tot d’organismes que n’impulsen la creació de textos i n’adapten constantment el vocabulari en l’actualitat. Per tot plegat, no és estrany que pel món trobem grups de neoparlants, traductors en línia, algunes emissions de ràdio i fins i tot portals de notícies en llatí.

Però, i en grec antic, l’altra gran llengua clàssica d’Occident? Aquesta pregunta, se la devia fer el doctor en filologia clàssica Joan Coderch (Barcelona, 1962) quan, al tombant del segle XXI, va decidir de posar fil a l’agulla a Akropolis World News, “el portal de notícies del món en grec antic”, amb la intenció de cobrir el buit absolut que havia trobat. Des del final de l’any 2002, quan va començar a fer de professor assistent de grec i llatí a la Universitat d’Oxford, periòdicament hi ha anat publicant resums de fets destacats de l’actualitat internacional escrits en dialecte àtic del segle V aC: des de la invasió de l’Irac arran dels atacs de l’11 de setembre de 2001 fins a la victòria de Joe Biden a la presidència dels EUA, passant per la mort de Michael Jackson.

Més enllà de la dificultat intrínseca d’escriure en una llengua antiga, en la redacció dels textos hi ha una complicació afegida evident: com es tradueixen conceptes i objectes ni imaginats a la Grècia de fa més de dos mil·lennis? A mesura que s’ha anat engrandint la llista de notícies publicades a Akropolis World News, doncs, també s’ha fet més llarg el vocabulari modern que Coderch ha hagut d’anar creant (ambulància, empresària, iceberg, periodista, fumar, dijous, novembre…) per a aquesta llengua més immortal que no pas morta, com li agrada de definir-la.

Per a Coderch, com assegurava en una entrevista fa alguns anys, tota aquesta feina que porta a terme al portal no s’aparta gens de la que desenvolupa des de fa tretze anys a la Facultat de Clàssiques de la veterana Universitat de St Andrews, a Escòcia: “És una manera més de conèixer el llenguatge d’una cultura que ha tingut un paper importantíssim en el procés de configuració del món modern i en què s’han escrit obres meravelloses.” Perquè no hem d’oblidar, reblava, que del grec clàssic hem heretat conceptes com art, filosofia i, sobretot, democràcia.

I una mica més: L’esforç de Coderch per fer més fàcil l’accés d’estudiants i estudiosos al grec antic també s’ha materialitzat en la traducció a aquesta llengua d’algunes obres literàries més o menys contemporànies. No en va, a la reduïda llistade llibres moderns amb versió en grec clàssic apareix el seu nom tres vegades: en la traducció d’El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry (2017), en una aventura de Sherlock Holmes, de Sir Arthur Conan Doyle (2010) i en un dels títols de la sèrie de Don Camilo, de Giovannino Guareschi (2010).