Dins de les aules de qualsevol centre escolar, igual que ocorre en la resta de la societat, existeix una àmplia diversitat humana. Fins fa pocs anys, aquesta realitat no estava reflectida dins del currículum escolar, la qual cosa ha impedit durant molt de temps treballar amb les eines necessàries per a atendre la diversitat a l’aula.
Davant una proposta didàctica que segueix un mètode tradicional de lectura de text, explicació oral, respostes orals i escrites, i visionat d’imatges i vídeos; hem de ser conscients de les limitacions d’aquest mètode i adaptar-lo a les possibles necessitats del nostre alumnat, que poden ser molt diferents: desmotivació, dificultats lecto-escriptores, malalties diverses, recent incorporació al centre escolar, dificultats físiques o motores… també alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, o fins i tot alumnat esportista d’elit.
La metodologia i el procés d’ensenyament-aprenentatge en principi és igual per a tot l’alumnat, però cal tenir en compte que cada alumne aprèn de manera diferent i diferenciada. I és per això que cal modular el procés.
Segons el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA), són tres els principis que es poden seguir per a adequar l’ensenyament als diferents contextos de l’alumnat.
Els tres principis del DUA
Les pautes del DUA (2018) s’han organitzat d’acord als tres principis fonamentals del DUA (compromís/implicació, representació i acció i expressió ). Cadascun d’aquests principis estan dividits en tres pautes, i cada pauta inclou uns punts de verificació.
Principi (menor detall) –> a la Pauta –> al Punt de verificació (major nivell de detall).
I. Proporcionar múltiples maneres per al compromís.
L’alumnat difereix en les maneres en les que pot estar motivat per aprendre. És més, hi ha molts elements que ho poden influenciar: neurologia, subjectivitat, coneixement previ o cultura (Rose i Meyer, 2002). Alguns estudiants els agrada tot allò que és nou i espontani mentre que a alguns fins i tot els pot cohibir, tot preferint una estricta rutina. Hi ha alumnes que prefereixen treballar sols, altres en grups o en parelles. Com sempre, una sola manera de fer les coses no serà òptima per a tots, per tant hem de jugar amb la flexibilitat i la variabilitat. El CAST (2018) resumeix aquest principi en tres qüestions per les que hem de proporcionar opcions: per atraure l’interès dels alumnes, per mantenir l’esforç i per què els alumnes puguin autoregular-se
II. Proporcionar múltiples maneres de representació.
Els alumnes difereixen en la forma en què perceben i comprenen la informació que se’ls presenta (CAST, 2011). Per exemple, aquells amb discapacitat sensorial (ceguesa o sordesa), dificultats d’aprenentatge, amb diferències lingüístiques o culturals, i un llarg etcètera poden requerir maneres diferents d’abordar el contingut. D’altres, simplement, poden captar la informació més ràpid o de forma més eficient a través de mitjans visuals o auditius que amb el text imprès. A més, l’aprenentatge i la transferència de l’aprenentatge ocorren quan múltiples representacions són usades, ja que això permet als estudiants fer connexions interiors, així com entre conceptes. En resum, no hi ha un mitjà de representació òptim per a tots els estudiants; proporcionar múltiples opcions de representació és essencial. Orkwis i McLane (1998) proposen diferents maneres en les que podem afavorir la percepció de la informació: digitalitzar textos per tal de poder modificar-ne la mida i el color o transformar-lo automàticament en text parlat. Aquesta última opció permet que la informació es presenti de diferents formes, text, so i, també podem afegir, imatge. Per comprendre la informació també hi ha molts ajustos que es poden realitzar a l’hora de dissenyar el currículum: anar des de les idees principals a aquelles més concretes, activar el coneixement previ de l’alumnat, utilitzar exemples o seqüenciar la informació que es dóna en són alguns exemples (CAST, 2011).
III. Proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió.
Els aprenents difereixen en les formes en què poden navegar per un entorn d’aprenentatge i expressar el que saben. Per exemple, les persones amb alteracions significatives del moviment (paràlisi cerebral), aquells amb dificultats en les habilitats estratègiques i organitzatives (trastorns de la funció executiva), els que presenten barreres amb l’ idioma, etc., s’aproximen a les tasques d’aprenentatge de forma molt diferent. Alguns poden ser capaços d’expressar-se bé amb el text escrit, però no de forma oral i al inrevés. També cal reconèixer que l’acció i l’expressió requereixen d’una gran quantitat d’estratègia, pràctica i organització, i aquest és un altre aspecte en el qual els aprenents poden diferenciar-se. En realitat, no hi ha un mitjà d’acció i expressió òptim per a tots els estudiants; per la qual cosa proveir opcions per a l’acció i l’expressió és essencial. Aquest principi es refereix a les maneres que té l’alumnat de donar-nos feedback. Rose i Meyer (2002) ens recorden que no hi ha un sol mitjà que sigui òptim per a tots els alumnes i que, per tant, en la variació i la flexibilització trobarem els mitjans per donar resposta a la varietat d’alumnes de l’aula. El CAST (2011) ens proposa moltes maneres per aconseguir que els alumnes puguin interaccionar amb els materials i la tecnologia, siguin quines siguin les seves habilitats motores. Per exemple, donar més temps per a completar les activitats, canviar-ne la durada, variar el tipus d’acció motora necessària per completar-les, flexibilitzar les formes d’accés a través de diferents softwares, teclats, ratolins o polsadors, etc. Per tal d’oferir més opcions a l’expressió podem donar alternatives segons si volem reduir les barreres derivades de discapacitats motores –l’alumne parla enlloc d’escriure, o escriu enlloc de parlar- o si les barreres venen derivades de discapacitats cognitives –aplicació de bastides en l’aprenentatge (scaffolding) o donar estratègies amb els passos necessaris per no deixar que el procés depengui de la intuïció (Orkwis i McLane 1998).
Imatge Pauta DUA 2018 Cliqueu sobre la imatge per visualitzar-la correctament
Pauta-DUA-2018-1.png (998×706) (blanquerna.edu)
Dissenyar els diversos elements del currículum – objectius, activitats d’aprenentatge, activitats d’avaluació, recursos didàctics…- aplicant des d’un inici les pautes del DUA resulta beneficiós per a tot l’alumnat de l’aula i fomenta la inclusió de tothom. Nosaltres intentarem fer-ho en el capítol en què presentem l’exemplificació del disseny d’una unitat didàctica per al cicle inicial i una altra per al cicle mitjà d’educació primària.
Per concloure, us convidem a explorar les orientacions que es donen al document Text complet Pautes DUA, per dissenyar una intervenció educativa i el test d’implementació per a Educadors que ens pot ser de gran utilitat per verificar el grau d’acompliment dels nostres dissenys d’intervencions educatives pel que fa a les pautes del DUA.
Referències
Alba Pastor,C. (Coord.) (2016). Diseño Universal para el Aprendizaje: Educación para todos y prácticas de enseñanza inclusivas. Madrid: Ediciones Morata.
© CAST (2011). Universal Design for Learning Guidelines version 2.0. Wakefield, MA: Author. http://www.udlcenter.org/aboutudl/udlguidelines.
© CAST, Inc. 2018 | Suggested Citation: CAST (2018). Universal design for learning guidelines version 2.2 [graphic organizer]. Wakefield, MA: Author.
Meyer, A., Rose, D. H. & Gordon, D. (2014). Universal design for learning: Theory and practice. CAST Professional Publishing.
Orkwis, R. & McLane, K. (1998). A currículum every student can use: Design principles for student access. ERIC/OSEP Topical Brief, Fall (1998). Reston, VA: Council for Exceptional Children.
Rose D.H. & Meyer, A. (2002).Teaching every Student in the Digital Age. Universal design for Learning. ASCD. USA.
En relació a aquests, plantegem que l’alumnat:
o Participi en el disseny d’activitats i es tingui en compte la seva opinió i inquietuds a l’hora d’establir els objectius del trimestre i curs escolar. (Principi I).
o Que personalitzi les anotacions de classe i pugui triar entre les opcions de resposta de les activitats (Principi II).
o Que disposi de la versió en àudio de les anotacions i explicacions complementarias, així com de la versió en llenguatge de signos .També podrà llegir els subtítols de tots els vídeos que es posin en classe, així com tenir la seva transcripció (Principi II).
o Que tingui accés a diferents aplicacions en línia per a oferir diferents models de respostes (Principi III).
Signslator, el primer traductor automático para el lenguaje de signos
Amb l’aparició de les noves tecnologies, són moltes les aplicacions que s’han desenvolupat amb l’objectiu de derrocar les barreres dels idiomes i de la comunicació, així com materials per a l’aprenentatge i l’ensenyament de diferents llengües com Signslator, traductor de signes.
Fa uns anys van començar a sorgir els famosos traductors automàtics que ens permeten traduir d’un idioma a un altre de manera instantània. Aquestes eines són molt útils en situacions en les quals ens quedem en blanc, volem saber com es diu una paraula en determinat idioma o buscar el significat o l’equivalència d’una paraula que desconeixem.
En moltes ocasions ens oblidem que existeixen altres formes de comunicació no verbal, com és la llengua de signes. Es tracta d’un llenguatge adoptat per persones amb dèficit auditiu amb la finalitat de poder comunicar-se a través de la producció gestual i la percepció visual.
Un traductor de signes per a eliminar barreres comunicatives
En el món existeixen milions de persones que usen diàriament la llengua de signes, fins i tot persones oïdores que conviuen amb persones sordes, que se senten atretes per aquesta llengua o que simplement consideren la llengua de signes una oportunitat més de comunicació amb els altres.
L’Associació per a la Normalització del Llenguatge de Signes (ANICOLS) i l’agència de comunicació TBWA s’han unit per a desenvolupar el que ja abans comentàvem com Showleap, el primer traductor automàtic de llengua de signes espanyola. L’encarregada de gravar els més de 12.000 gestos que conté l’aplicació ha estat la presidenta de ANICOLS Valle Luengo, permetent-nos accedir a la traducció de frases i paraules que Luengo mostra en la pantalla de manera automàtica.
Com funciona Signslator
El servei que ofereix Signslator és gratuït i està disponible tant en el seu web com en una aplicació per a dispositius mòbils. En l’actualitat, el traductor permet traduir a llengua de signes espanyola però estem segurs que una aplicació tan útil s’estendrà a les diferents variants de la llengua de signes, permetent la integració de les persones sordes i facilitant l’aprenentatge de nens i adults que estudien la llengua de signes.
La comunicació és un procés fonamental en qualsevol llengua, per tant, la creació d’aquesta aplicació és un gran pas per a acostar-nos a la llengua de signes, poder transmetre un missatge o iniciar-nos en la llengua de signes. Els desenvolupadors continuen ampliant el contingut i millorant una aplicació que obre la porta als usuaris d’una llengua oblidada per molts però tan necessària per a uns altres.
JAWS (acrónimo de Job Access With Speech) es un software lector de pantalla para ciegos o personas con visión reducida. Es un producto del Blind and Low Vision Group de la compañía Freedom Scientific …
La gent també pregunta
Què és i per a què serveix el programari Jaws?
JAWS és un programari que converteix a veu la informació que es mostra en la pantalla, permetent a les persones cegues fer un ús autònom del computador i les seves aplicacions. Recorda que iniciaràs la descàrrega d’una versió de demostració que només funcionarà 40 minuts, després de la qual cosa has de reiniciar el teu computador.
Jaws – ConVerTic
SpeakIt!: Extensió de Chrome per convertir text a veu
Si el que vols és no llegir text, SpeakIt! és l’eina que aquestes buscant. Com usar-la? Simplement selecciones el text que desitges passar a veu i després fer clic en icona de SpeakIt!.
Realment l’eina funciona molt bé i si no vols llegir una pàgina que et resulta tediosa. SpeakIt! fa el treball per tu i simplement has d’asseure’t a escoltar. Mentre SpeakIt! comença a llegir el text que tens ressaltat pots fer clic en el botó pausa i detenir la locució i reprendre-la quan vulguis. En canvi amb el botó stop podràs detenir la lectura i seleccionar un altre text. En la icona d’altaveu de SpeakIt! vores un número, el mateix representa la quantitat de línies que l’aplicació ha llegit.
Algunes característiques de SpeakIt! so: és una aplicació totalment gratuïta, pots convertir el text a veu des del teu navegador Chrome, suporta més de 50 idiomes, selecció de to de veu entre masculina i femenina, seleccionar el volum i el tipus de velocitat de la locució, senzill reproductor d’àudio comptant amb pausa, play i stop, visualització de la quantitat de línies llegides, compta amb dreceres del teclat per a accedir automàticament a l’aplicació que tu pots personalitzar.
SpeakIt! és una extensió per a Chrome molt senzilla d’usar, però compleix una funció molt útil, si el que cerques és convertir text a veu no ho dubtis i descarregar-te SpeakIt! que a part de fer el seu treball de meravelles podràs personalitzar al màxim la locució. Amb SpeakIt! asseu-te i escolta aquestes notes tan llargues que no vols llegir.
Més informaciónSpeakIt!