ChatGPT
NEW ON THE LIST IN 2023
ChatGPT stands for Chat Generative Pre-trained Transformer, IT is a large language model-based chatbot developed by OpenAI and launched on November 30, 2022. Get instant answers, find creative inspiration, and learn something new.
Website: chat.openai.com
Cost: Free
Availability: Online, and for IOS and Android
Rankings in the previous surveys:
2022: – | 2021: – | 2020: – | 2019: – | 2018: – | 2017: – | 2016: – | 2015: – |
2014: – | 2013: – | 2012: – | 2011: – | 2010: – | 2009: – | 2008: – | 2007: – |
https://ca.wikipedia.org/wiki/ChatGPT, 2024
ChatGPT (acrònim del nom anglès Chat Generative Pre-trained Transformer, Transformador generatiu preensinistrat per a converses) és un prototip de bot conversacional d’intel·ligència artificial centrat en la usabilitat i el diàleg. Desenvolupat per OpenAI, el xatbot utilitza un model de llenguatge entrenat mitjançant l’aprenentatge per reforç i basat en l’arquitectura GPT-3.[1]
Història
Va ser desenvolupat per l’empresa OpenAI, la qual tenia per objectiu desenvolupar tecnologies d’intel·ligència artificial d’alta qualitat i de lliure accés. L’empresa afirma: «La nostra missió és garantir que la intel·ligència general artificial beneficiï tota la humanitat».[2]
Presentat el novembre de 2022, ChatGPT va cridar l’atenció per la seva facilitat d’ús i s’ha destacat per les seves respostes detallades i el seu coneixement històric. Segons OpenAI, la prova gratuïta d’aquest Xatbot d’IA basat en GPT-3.5 va rebre més d’un milió de registres durant els primers cinc dies.
Al cap d’una setmana de ser llançat al mercat, ChatGPT va aconseguir més d’un milió d’usuaris registrats. En complir un any, tenia més de 100 milions d’usuaris setmanals actius i una valoració de més de 89.000 milions de dòlars.
Característiques
És un prototip de bot conversacional d’intel·ligència artificial centrat en el diàleg, un format que permet que ChatGPT respongui preguntes de seguiment, admeti els seus errors, desafiï premisses incorrectes i rebutgi sol·licituds inadequades. El xatbot és capaç de generar tota classe de texts, des de poesia fins a diàlegs. Tanmateix, tot i l’ampli ventall d’indicacions a les quals és capaç de reaccionar, la seva precisió factual imperfecta ha rebut algunes crítiques.[3]
ChatGPT es va entrenar mitjançant l’aprenentatge per reforç a partir de la retroalimentació humana, un mètode que augmenta l’aprenentatge automàtic amb intervenció humana per aconseguir un resultat realista. Es basa en l’arquitectura GPT-3. Durant el procés de formació, els entrenadors humans van fer el paper d’usuari i d’assistent d’intel·ligència artificial. Els models es van formar a la infraestructura de supercomputació de Microsoft Azure i es van ajustar mitjançant algorismes d’optimització de polítiques proximals.[4] Els algorismes d’optimització de polítiques proximals presenten un benefici rendible per confiar en els algorismes d’optimització de polítiques regionals i neguen moltes de les operacions computacionalment costoses amb un rendiment més ràpid.
ChatGPT ha sigut entrenat amb una gran quantitat de dades de text, ja siguin articles, notícies, llibres, conversacions, etc., que li permeten comprendre el context i intenció de les preguntes portades a cap per l’usuari i generar respostes coherents i naturals. Addicionalment, pot utilitzar altres tipus d’informació com ara imatges o vídeos per millorar la seva capacitat de comprendre el món que l’envolta i aconseguir aquestes respostes precises i coherents.[5]
En comparació amb el seu predecessor InstructGPT, ChatGPT intenta reduir les respostes nocives i enganyoses. Les dades d’entrenament de ChatGPT inclouen pàgines man i coneixements sobre fenòmens d’internet i llenguatges de programació, com ara sistemes de tauler d’anuncis i el llenguatge de programació Python.
A diferència de la majoria de xatbots, ChatGPT té estat, recordant les converses anteriors i les indicacions que ha rebut, la qual cosa pot permetre que ChatGPT s’utilitzi com a terapeuta personalitzat. En un esforç per evitar que es presentin i es produeixin sortides ofensives a ChatGPT, les consultes es filtren mitjançant una interfície de programació d’aplicacions de moderació i es descarten les indicacions potencialment racistes o sexistes.[6]
El bot ofereix una llista de 51 llengües disponibles en què pot dialogar, d’entre les quals hi ha fins i tot l’esperanto, el kanarès i el zulú, però no el català. Tanmateix, és capaç de mantenir una conversa en català. No tradueix de cap llengua, sinó que fa la recerca i elabora una resposta directament en l’idioma en què se li ha fet la inquisició.[7]
Usos
ChatGPT és un prototip de bot conversacional d’intel·ligència artificial centrat en el diàleg; pot generar textos coherents i naturals siguin articles, històries o respostes a preguntes fetes. També millora en la precisió en els sistemes de cerca d’informació, ja que és capaç de comprendre tant la intenció com el context de les preguntes dels usuaris.A més a més, pot ajudar a desenvolupar i millorar altres models de xatbots perquè també siguin capaços de mantenir una conversació coherent amb l’usuari, així com ser un model de llenguatge natural en què altres aplicacions, com ara les de traducció, es basin per millorar.[8]
Limitacions
ChatGPT té moltes limitacions. El model de recompensa de ChatGPT, dissenyat al voltant de la supervisió humana, es pot sobreoptimitzar i, per tant, dificultar-ne el rendiment, també conegut com a llei de Goodhart. Durant la formació, els revisors preferien respostes més llargues, independentment de la comprensió real o del contingut real. Les dades d’entrenament també poden patir un biaix algorítmic i les indicacions que inclouen descriptors vagues de persones, com ara els CEO, podrien generar una resposta que suposa que aquesta persona és un home blanc.
Malgrat la seva capacitat d’enteniment i velocitat per a la resposta de preguntes i la generació de textos, el xatbot té certes limitacions i el seu programari pot tenir problemes per a processar la informació donada si aquesta és massa complexa. D’altra banda, tampoc no és capaç de tractar conceptes o esdeveniments massa recents amb total precisió i detall. A més, el ChatGPT està dissenyat per a no admetre preguntes inadequades ni peticions perilloses.
Preocupacions ètiques
La relació entre la intel·ligència artificial i l’ètica és un tema que produeix certes inquietuds. Les empreses tecnològiques que posen a disposició pública programes com aquest són conscients de certs límits que no es poden creuar.[9]
En el cas de ChatGPT, el sistema pot recollir biaixos i opinions generals d’internet de manera que a vegades, segons la petició de l’usuari, crearà acudits o es guiarà per estereotips sobre determinats personatges. De la mateixa manera, també té accés a notícies falses i teories de conspiració que poden interferir de manera que les dades proporcionades pel xatbot no siguin del tot verídiques. Una de les altres restriccions programades per OpenAI són les advertències a preguntes concretes: si se li pregunta com assetjar algú respondrà que l’assetjament és dolent, així com ho farà si se li demana informació sobre la manipulació de persones o la construcció d’armes perilloses.
ChatGPT també ha generat controvèrsia i debat en l’àmbit de l’educació, ja que pot elaborar treballs escrits coherents que no són reconeguts pels detectors de plagi.[10][11][12][13][14][15]
Servei
Servei bàsic
ChatGPT va ser llançat el 30 de novembre de 2022 per OpenAI (creador de la sèrie inicial GPT de grans models de llenguatge, entre d’altres Intel·ligències Artificials que avui dia acaparen el mercat comDALL·E 2, un model de difusió utilitzat per generar imatges; i Whisper, un model de transcripció de veu). Inicialment, el servei era gratuït pel públic. L’empresa, però, tenia plans per monetitzar aquest servei mñes endavant.[16] El programa va guanyat molts popularitat i el 4 de desembre de 2022, ChatGPT tenia ja més d’un milió d’usuaris.[17] El gener de 2023, ChatGPT va arribar a més de 100 milions d’usuaris, la qual cosa la va convertir en l’aplicació de consum més ràpida en créixer fins al dia d’avui.[18] Una enquesta de Pew Research de març de 2023 va trobar que el 14% dels adults nord-americans havien provat ChatGPT.[19]
Tot i que el servei funciona millor en anglès, també funciona en la majoria dels altres idiomes, amb diferents graus de precisió.[20] A l’abril de 2023, ChatGPT va ser bloquejat per la Xina, l’Iran, Corea del Nord i Rússia. A més, ChatGPT es va protegir per evitar fer negocis a la Xina, l’Iran, Corea del Nord i Rússia.[21]
OpenAI va llançar, el febrer de 2023, un servei premium pels usuaris de ChatGPT. Aquest s’anomena ChatGPT Plus i costa 20 dòlars als mes.[22] La companyia va prometre que la versió actualitzada però encara “experimental” de ChatGPT proporcionaria accés durant els períodes punta, sense temps d’inactivitat, accés prioritari a noves funcions i velocitats de resposta més ràpides.[23]
La versió premium de Chat GPT, GPT-4, que es va publicar el 14 de març de 2023, es va posar a disposició mitjançant l’API i per als usuaris premium de ChatGPT.[24]
OpenAI va fer que Code Interpreter fos accessible per tots els subscriptors de ChatGPT Plus el juliol de 2023. Aquest programa ofereix una àmplia gamma de capacitats (anàlisi, interpretació de dades, format instantani de dades, serveis de científics de dades personals, solucions creatives, anàlisi del gust musical, edició del vídeo i càrrega o descàrrega de fitxers).[25]
El setembre de 2023, OpenAI va anunciar que ChatGPT “ara pot veure, escoltar i parlar”. És a dir, pot analitzar imatges, així com els usuaris es poden comunicar amb aquest a través de la parla.[26][27]
El mes següent, l’últim model de generació d’imatges d’OpenAI, DALL-E 3, el qual és una versió millorada de DALL-E 2, es va integrar a ChatGPT Plus i ChatGPT Enterprise. Aquesta integració utilitza ChatGPT per escriure indicacions per a DALL-E guiades per la conversa amb els usuaris.[28][29]
Aplicació mòbil
El maig de 2023, OpenAI llança una aplicació disponible a dispositius iOS de ChatGPT. Aquesta admet la sincronització de l’historial de xat i l’entrada de veu (utilitzant Whisper, el model de reconeixement de veu d’OpenAI). Per tant, es pot escriure tant parlar amb ChatGPT.
Dos mesos després, OpenAI va presentar una aplicació per a Android, que inicialment la va llançar a Bangla Desh, el Brasil, l’Índia i els EUA .[30][31] L’aplicació més tard va estar disponible a escala global.
Infracció de seguretat de març de 2023
El març de 2023, un error va permetre a alguns usuaris veure els títols de les converses que havien mantingut altres usuaris amb ChatGPT. El CEO d’OpenAI, Sam Altman, va afirmar que els usuaris no van poder veure el contingut de les converses. Poc després de solucionar l’error, els usuaris no van poder veure el seu historial de converses.[32][33][34] Informes posteriors van mostrar que aquest error era molt més greu del que es creia en un principi. OpenAI va informar que alguns usuaris van ser víctimes d’una filtració en la qual s’havia aconseguit el seu nom i cognoms, l’adreça de correu electrònic, l’adreça de pagament, els últims quatre dígits de la targeta de crèdit i la data de caducitat d’aquesta.[35][36]
GPT-4
El model GPT-4 d’OpenAI es va llançar el 14 de març de 2023. Els observadors ho van veure com una millora impressionant en comparació amb els serveis que oferia el model GPT-3.5 existent per a ChatGPT. Tot i això, es va advertir que GPT-4 conservava molts dels mateixos problemes que estaven presents a la versió anterior.[37] OpenAI va demostrar les entrades de vídeo i imatge disponibles per a GPT-4, tot i que aquestes funcions segueixen sent inaccessibles al públic en general.[38] OpenAI s’ha negat a revelar informació tècnica com la mida del model GPT-4.[39]
Tot i que encara no està disponible pels usuaris, el servei de subscripció a ChatGPT Plus ofereix accés a una versió de ChatGPT basada en el model GPT-4.[40] Microsoft va reconèixer que Bing Chat utilitzava GPT-4 abans del llançament oficial de GPT-4.[41]
Referències
- ↑ «ChatGPT». ésAdir. [Consulta: 21 gener 2023]
- ↑ Roose, Kevin «The Brilliance and Weirdness of ChatGPT» (en anglès). The New York Times, 05-12-2022. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Un any de ChatGPT: el bo, el lleig i el dolent, per Josep M. Ganyet». Via Empresa, 30-11-2023. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ Ahmed, Zohaib. «What is ChatGPT, the AI chatbot that everyone is talking about» (en anglès). The Indian Express, 02-12-2022. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑ Schulman, John. Proximal Policy Optimization Algorithms.
- ↑ van Heeswijk, Wouter. «Proximal Policy Optimization (PPO) Explained» (en anglès). Towards Data Science, 29-11-2022. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑ Edwards, Benj. «No Linux? No problem. Just get AI to hallucinate it for you» (en anglès). Ars Technica, 05-12-2022. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑ Roose, Kevin. «The Brilliance and Weirdness of ChatGPT» (en anglès). The New York Times, 05-12-2022. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑ «ChatGPT is a marvel of multilingualism» (en anglès). The Economist, 29-03-2023. Arxivat de l’original el 2 abril 2023. [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ Ortiz, Pedro. «Chat GPT: qué es, para qué sirve y su aplicación en la economía [explicado por Chat GPT]» (en espanyol europeu), 20-03-2023. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ Codina, Lluís. «Cómo utilizar ChatGPT en el aula con perspectiva ética y pensamiento crítico: una proposición para docentes y educadores» (en castellà), 10-10-2023. [Consulta: 25 novembre 2023].
- ↑ OpenAI. «ChatGPT: Optimizing Language Models for Dialogue» (en anglès), 30-11-2022. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑ Murphy Kelly, Samantha. «This AI chatbot is dominating social media with its frighteningly good essays» (en anglès). CNN, 05-12-2022. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑ «ChatGPT: Everything you need to know about OpenAI’s GPT-3 tool» (en anglès). BBC Science Focus Magazine, 08-12-2022. [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ Silva, Diana. «La irrupció de la intel·ligència artificial obliga les universitats catalanes a repensar la docència». Diari Ara, 17-01-2023. [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ Karpf, David. «Money Will Kill ChatGPT’s Magic» (en anglès). The Atlantic, 21-12-2022. Arxivat de l’original el 13 gener 2023. [Consulta: 31 desembre 2022].
- ↑ Ortiz, Sabrina «What is ChatGPT and why does it matter? Here’s what you need to know» (en anglès). , 02-02-2023 [Consulta: 18 desembre 2022].
- ↑ Milmo, Dan «ChatGPT reaches 100 million users two months after launch» (en anglès). , 02-12-2023 [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ Vogels, Emily A. «A majority of Americans have heard of ChatGPT, but few have tried it themselves». , 24-05-2023 [Consulta: 15 juny 2023].
- ↑ , 27-12-2022 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ (en anglès) , 02-04-2023 [Consulta: 15 juny 2023].
- ↑ «Introducing ChatGPT Plus» (en anglès). OpenAI, 01-02-2023. Arxivat de l’original el 3 febrer 2023. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ «Introducing ChatGPT Plus» (en anglès americà). OpenAI, 01-02-2023. Arxivat de l’original el 23 març 2023. [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ «GPT-4». openai.com, 14-03-2023. Arxivat de l’original el 14 març 2023. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ «Code Interpreter comes to all ChatGPT Plus users: 7 ways it may threaten data scientists, July 11, 2023», 09-07-2023. Arxivat de l’original el 22 juliol 2023. [Consulta: 11 juliol 2023].
- ↑ «ChatGPT can now see, hear, and speak». openai.com. Arxivat de l’original el 7 novembre 2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ , 27-09-2023 [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ David, Emilia. «OpenAI releases third version of DALL-E» (en anglès americà). The Verge, 20-09-2023. Arxivat de l’original el 20 setembre 2023. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ Metz, Cade «ChatGPT Can Now Generate Images, Too» (en anglès). , 20-09-2023 [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ Lawler, Richard. «ChatGPT for Android launches next week» (en anglès americà). The Verge, 21-07-2023. Arxivat de l’original el 22 juliol 2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
- ↑ Field, Hayden. «OpenAI’s ChatGPT app now available for Android» (en anglès). CNBC, 25-07-2023. Arxivat de l’original el 26 juliol 2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
- ↑ , 22-03-2023 [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ , 23-03-2023 [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ , 21-03-2023 [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ «March 20 ChatGPT outage: Here’s what happened» (en anglès americà). openai.com. Arxivat de l’original el 28 març 2023. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ «OpenAI: Sorry, ChatGPT Bug Leaked Payment Info to Other Users» (en anglès). PCMAG. Arxivat de l’original el 28 març 2023. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ (en anglès) , 25-03-2023 [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Alex Hern. «OpenAI says new model GPT-4 is more creative and less likely to invent facts». The Guardian, 14-03-2023. Arxivat de l’original el 15 març 2023. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ Vincent, James. «OpenAI co-founder on company’s past approach to openly sharing research: “We were wrong”» (en anglès americà). The Verge, 15-03-2023. Arxivat de l’original el 17 març 2023. [Consulta: 18 març 2023].
- ↑ Edwards, Benj. «OpenAI’s GPT-4 exhibits “human-level performance” on professional benchmarks» (en anglès americà). Ars Technica, 14-03-2023. Arxivat de l’original el 14 març 2023. [Consulta: 28 març 2023].
- ↑ Lardinois, Frederic. «Microsoft’s new Bing was using GPT-4 all along». techcrunch.com, 14-03-2023. Arxivat de l’original el 15 març 2023. [Consulta: 14 març 2023].
OpenAI
OpenAI és un laboratori de recerca en intel·ligència artificial (IA) format per la corporació amb ànim de lucre OpenAI LP i la seva empresa matriu, la fundació OpenAI Inc.[1] L’empresa, considerada com a competidora de DeepMind, realitza investigacions en el camp de la IA amb l’objectiu declarat de promoure i desenvolupar una IA amigable d’una manera que beneficiï la humanitat en el seu conjunt. L’organització va ser fundada a San Francisco a finals de 2015 per Elon Musk, Sam Altman i altres, que col·lectivament van prometre 1.000 milions de dòlars. Musk va renunciar al Consell d’administració el febrer de 2018, però va continuar invertint-hi. El 2019, OpenAI LP va rebre una inversió de 1.000 milions de dòlars de Microsoft.[2]
El desembre de 2015, Elon Musk, Sam Altman i altres inversors van anunciar la formació d’OpenAI i van comprometre mil milions de dòlars més a l’empresa. L’organització va afirmar que “col·laborarien lliurement” amb altres institucions i investigadors fent que les seves patents i investigacions estiguin obertes al públic.[3][4]
El 5 de desembre de 2016, OpenAI va llançar “Universe”, una plataforma de programari per mesurar i entrenar la intel·ligència general d’una IA a través del subministrament mundial de jocs, llocs web i altres aplicacions.[5][6][7][8]
El 2019, OpenAI va fer la transició d’organització sense ànim de lucre a una societat mercantil, amb un límit de beneficis establert en 100 vegades l’import de qualsevol inversió.[9] La companyia va repartir capital entre els seus empleats i es va associar amb Microsoft, que va anunciar un paquet d’inversió de 1.000 milions de dòlars a l’empresa. Llavors, OpenAI va anunciar la seva intenció de llicenciar comercialment les seves tecnologies.[10]
El desembre de 2022, OpenAI va rebre una àmplia cobertura mediàtica després de llançar una prova gratuïta de ChatGPT, el seu nou xatbot d’IA basat en GPT-3.5. Segons OpenAI, la prova gratuïta va rebre més d’un milió de registres durant els primers cinc dies.[11] Segons fonts anònimes citades per Reuters el desembre de 2022, OpenAI preveia uns ingressos de 200 milions de dòlars per al 2023 i ingressos de 1.000 milions de dòlars per al 2024.[12] A partir de gener de 2023, estava en converses per obtenir un finançament que valorarà l’empresa en 29.000 milions de dòlars.[13]
Productes i aplicacions: Gym, RoboSumo, Debate Game, Dactyl, GPT, GPT-2, GPT-3, GPT-3.5, MuseNet, DALL-E, CLIP, Microscope, Codex, Five, GYM Retro, ChatGPT.
Motius
Alguns científics, com Stephen Hawking i Stuart Russell, creuen que si la intel·ligència artificial avançada algun dia guanya la capacitat de redissenyar-se a un ritme cada cop major, una “explosió d’intel·ligència” imparable podria portar a l’extinció humana. Elon Musk caracteritza a la IA com la major amenaça existencial de la humanitat.[14] Els fundadors d’OpenAI la van estructurar com una organització sense ànim de lucre perquè poguessin centrar la seva investigació en la creació d’un impacte humà positiu a llarg termini.[15]
OpenAI afirma que “és difícil comprendre quan podria beneficiar a la societat la IA en l’àmbit humà”, i que és igualment difícil comprendre “quan podria malmetre a la societat si es construís o s’usés incorrectament”. La investigació sobre seguretat no es pot posposar: “a causa de la sorprenent història de la IA, és difícil preveure quan la IA en l’àmbit humà podria estar a l’abast”. OpenAI afirma que la IA “ha de ser una extensió de les voluntats humanes individuals i, en l’esperit de la llibertat, es distribueixi de la manera més àmplia i equitativa possible…”. El copresident Sam Altman espera que el projecte de dècades superi la intel·ligència humana.
Vishal Sikka, exdirector executiu d’Infosys, va declarar que una “obertura” on l’esforç “produiria resultats generals per a un major interès de la humanitat” era un requisit fonamental pel seu suport, i que OpenAI “s’alinea molt bé amb els nostres valors més antics” i el seu “esforç per fer un treball amb propòsit”. Cade Metz de Wired suggereix que les empreses com Amazon poden estar motivades pel desig d’utilitzar dades i software de codi obert per anivellar el camp de joc contra corporacions com Google i Facebook que posseeixen grans quantitats de dades de propietat.[16] Altman afirma que les companyies Y Combinator compartiran les seves dades amb OpenAI.[17]
Estratègia
Elon Musk planteja la pregunta “Què és el millor que podem fer per assegurar que el futur sigui bo? Podríem seure al marge o encoratjar la supervisió reguladora, o podríem participar amb l’estructura adequada amb persones que es preocupen profundament per desenvolupar la IA d’una manera segura i beneficiosa per la humanitat”. Musk reconeix que “sempre hi ha algun risc que en tractar d’avançar la IA puguem crear el que ens preocupa”; això no obstant, la defensa més gran és “facultar a tantes persones com sigui possible per tenir IA. SI tots tenen poder d’IA, llavors no hi ha una única persona o un conjunt petit de persones que puguin tenir superpotència d’IA”.[18]
L’estratègia contraintuïtiva de Musk i Altman de tractar de reduir el risc que la IA provoqui un dany general, en oferir la IA a tothom, és controvertida entre aquells que estan preocupats pel risc existencial de la intel·ligència artificial. El filòsof Nick Bostrom és escèptic sobre l’enfocament de Musk: “Si tens un botó que podria fer coses dolentes al món, no vols donar-ho a tots”. Durant una conversa sobre la singularitat tecnològica l’any 2016, Altman va dir que “no plantegem llançar al món tot el nostre codi font” i va mencionar un pla per “permetre que àmplies franges del món escollissin representats per una nova junta de govern”. Greg Brockman va declarar que “el nostre objectiu en aquest moment és fer el millor que s’ha de fer. És una mica imprecís”.[19]
ChatGPT
Primer Model
OpenAI’s GPT model (“GPT-1”), Alec Radford i companys van escriure l’article original sobre l’entrenament previ generatiu d’un model de llenguatge basat en transformadors, que es va publicar en versió preliminar a la web d’OpenAI l’11 de juny de 2018. Mitjançant l’entrenament previ en un corpus divers amb llargs trams de text continu, es va demostrar com un model de llenguatge generatiu pot aprendre sobre el món i processar dependències de llarg abast.
Segon Model
GPT-2, el transformador preentrenat generatiu OpenAI model GPT-1 fou reemplaçat pel transformador preentrenat generatiu 2 (GPT-2). Inicialment, només unes poques versions de demostració de GPT-2 es van posar a disposició del públic després del seu anunci inicial el febrer de 2019. A causa de preocupacions sobre possibles abusos, inclús per part d’aplicacions per crear notícies falses, la versió completa de GPT-2 no es va llançar a l’instant. Alguns experts van qüestionar si GPT-2 representava una amenaça greu.
Amb una eina per identificar “notícies falses neuronals”, l’Institut Allen d’intel·ligència artificial va respondre a GPT-2.[20] Altres investigadors han expressat la seva preocupació quant a “la tecnologia per omplir completament Twitter, el correu electrònic i la web amb una prosa adequada al context que sembla raonable i que ofegaria qualsevol altre discurs i seria impossible de filtrar”.[21] OpenAI va posar a la seva disposició la versió completa del model de llenguatge GPT-2 el novembre de 2019.
Més endavant es van fer dos models més (GPT-3 i GPT-4). Actualment, ChatGPT ofereix la seva versió GPT-3.5 a tots els usuaris, en canvi, si es vol utilitzar GPT-4 cal pagar.[22]
MuseNet
MuseNet[23] és una eina destacada que serveix per crear música a través de la intel·ligència artificial. Es tracta d’una xarxa neural profunda capaç de generar composicions musicals de fins a 4 minuts de duració, emprant fins a 10 instruments diferents i amb la possibilitat de combinar estils musicals que van des del country fins a Mozart. Publicada el 25 d’abril del 2019 pel laboratori de recerca OpenAI, aquesta xarxa no es va programar amb el nostre enteniment de música, sinó que va descobrir patrons d’harmonia, ritme i estil a través d’aprendre a predir el següent token en centenars de milers d’arxius MIDI.
MuseNet[23] fa ús de la mateixa tecnologia no supervisada de propòsit general que GPT-2, un sistema que fa ús de la intel·ligència artificial per generar textos o àudio a través de predir el següent token en una seqüència.
Referències[24][23]
- ↑ «Terms of Use» (en anglès). OpenAI, 13-12-2022. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Microsoft Invests In and Partners with OpenAI to Support Us Building Beneficial AGI» (en anglès), 22-07-2019. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Introducing OpenAI». OpenAI Blog, 12-12-2015. Arxivat de l’original el 24 de febrer 2019. [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ «Tech giants pledge $1bn for ‘altruistic AI’ venture, OpenAI». , 12-12-2015 [Consulta: 19 desembre 2015].
- ↑ Metz, Cade «Elon Musk’s Lab Wants to Teach Computers to Use Apps Just Like Humans Do» (en anglès). Wired. ISSN: 1059-1028.
- ↑ [Consulta: 31 desembre 2016].
- ↑ «OpenAI – Universe» (en anglès americà). Arxivat de l’original el 1 de gener 2017. [Consulta: 31 desembre 2016].
- ↑ Claburn, Thomas. «Elon Musk-backed OpenAI reveals Universe – a universal training ground for computers». The Register. [Consulta: 31 desembre 2016].
- ↑ Coldewey, Devin. «OpenAI shifts from nonprofit to ‘capped-profit’ to attract capital» (en anglès). Tech Crunch, 11-03-2019. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ «Microsoft Invests In and Partners with OpenAI to Support Us Building Beneficial AGI» (en anglès). OpenAI, 22-07-2019. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Roose, Kevin «The Brilliance and Weirdness of ChatGPT» (en anglès). The New York Times, 05-12-2022. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Dastin, Jeffrey; Hu, Krystal; Dave, Paresh; Dave, Paresh «Exclusive: ChatGPT owner OpenAI projects $1 billion in revenue by 2024» (en anglès). Reuters, 15-12-2022.
- ↑ Kruppa, Berber Jin and Miles. «WSJ News Exclusive | ChatGPT Creator Is Talking to Investors About Selling Shares at $29 Billion Valuation» (en anglès americà). [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Nast, Condé. «Elon Musk afirma que la IA es la mayor amenaza para la civilización» (en espanyol de Mèxic), 20-09-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «About · OpenAI Startup Fund». [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ Simonite, Tom «Google, Amazon Find Not Everyone Is Ready for Artificial Intelligence» (en anglès). Wired. ISSN: 1059-1028.
- ↑ Ordóñez, Valeria. «Qué pasa con OpenAI, la empresa detrás de ChatGPT, y qué nos dice del futuro de la inteligencia artificial (Análisis)» (en castellà), 21-11-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ Jimenez, Gonzalo. «Elon Musk advierte que la IA podría causar la “destrucción de la civilización” aunque invierte en ella» (en castellà), 18-04-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «¿Qué está pasando con OpenAI y el mundo de la inteligencia artificial?».
- ↑ Schwartz, Oscar «Could ‘fake text’ be the next global political threat?» (en anglès). The Guardian, 04-07-2019. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «ChatGPT 4 Online» (en anglès americà), 22-11-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «OpenAI» (en anglès). OpenAI.
- ↑ Anar a :23,0 23,1 23,2 «MuseNet» (en anglès americà). [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Dupont, por Jean-Pierre. «MuseNet: Crea Música Original Con IA De Openai ❤️ Vive Virtual» (en castellà), 22-09-2023. [Consulta: 19 desembre 2023].
Una visualització i recorregut de l’algorisme LLM que recolza el ChatGPT d’OpenAI.
https://bbycroft.net/
Una visualització i recorregut de l’algorisme LLM que recolza el ChatGPT d’OpenAI. Explora l’algoritme , veient tot el procés en acció.
Algorisme, Algoritme
font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Algorisme
Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d’instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema. En la vida quotidiana, s’empren algorismes en multitud d’ocasions per a resoldre diversos problemes, com per exemple fer bugada amb una rentadora (conjunt d’instruccions enganxades a la tapa de la màquina), tocar un instrument musical (partitures), construir un aeroplà a escala (expressats en les instruccions), fer trucs de màgia (passos per a fer el truc) o, fins i tot, fer receptes de cuina (passos de la recepta). Alguns exemples d’algorismes en les matemàtiques són l’algorisme de la divisió per a calcular el quocient de dos nombres, l’algorisme d’Euclides per a obtenir el màxim comú divisor de dos enters positius, el mètode de Gauss per resoldre un sistema lineal d’equacions, o com per exemple un algorisme que sumi els ‘n’ nombres primers.
D’una manera més formal, un algorisme és una seqüència finita d’instruccions realitzables, no ambigües, l’execució de les quals condueix a una resolució d’un problema. Aquesta definició es pot generalitzar des del punt de vista sistèmic, si se suposa que l’algorisme pot ser dissenyat per rebre i aprofitar una determinada entrada, donant com a resultat una sortida, que pot resoldre un problema determinat.
Etimologia del castellà
La palabra castellana algoritmo (en. algorithm) deriva del latín algorithmus, que se acuñaría en el siglo xv a partir del latín algorismus, con influencia del griego arithmos, que significa «número», o de la latinización del apellido del matemático persa Al-Juarismi. La RAE, por su parte, propone que deriva del latín algobarismus, que derivaría del árabe clásico ḥisābu lḡubār, que significa «cálculo mediante cifras arábigas».
Origen del terme català
El terme algorisme prové del matemàtic i astrònom àrab Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi, autor de l’obra Sobre el càlcul amb nombres indis, de l’any 825. Aquesta mateixa obra va ser traduïda al llatí al segle xii, incloent-hi el nom de l’autor en forma llatina com a commemoració. Un dels primers usos d’aquest terme, el trobem en el tractat matemàtic en vers Carmen de Algorismo, és a dir, Cançó o Poema de l’algorisme (c.1220), del professor Alexandre de Villadei. Aquesta cançó fou introduïda per tal d’ensenyar el sistema numèric indi. D’aquesta manera, es desprenien mètodes de computació que simplificaven les operacions algebraiques amb els nous numerals (del zero al nou).[6] Així, els càlculs manuals es podien fer amb més eficiència. Una altra obra que esmenta Al-Khwarizmi és Algorismus Vulgaris, de Johannes de Sacrobosco, obra escrita el 1250 amb la intenció d’ensenyar els numerals indis i les possibilitats de l’aritmètica que va servir per a introduir aquests coneixements en les universitats.
D’aquesta manera, la paraula s’estengué per Occident com al sistema introduït per l’autor basant-se en la numeració índia i les operacions fonamentals que es podien simplificar amb aquest sistema.
Etymology
Around 825 AD, Persian scientist and polymath Muḥammad ibn Mūsā al-Khwārizmī wrote kitāb al-ḥisāb al-hindī (“Book of Indian computation”) and kitab al-jam’ wa’l-tafriq al-ḥisāb al-hindī (“Addition and subtraction in Indian arithmetic”). In the early 12th century, Latin translations of said al-Khwarizmi texts involving the Hindu–Arabic numeral system and arithmetic appeared, for example Liber Alghoarismi de practica arismetrice, attributed to John of Seville, and Liber Algorismi de numero Indorum, attributed to Adelard of Bath. Hereby, alghoarismi or algorismi is the Latinization of Al-Khwarizmi’s name; the text starts with the phrase Dixit Algorismi, or “Thus spoke Al-Khwarizmi”.Around 1230, the English word algorism is attested and then by Chaucer in 1391, English adopted the French term. In the 15th century, under the influence of the Greek word ἀριθμός (arithmos, “number”; cf. “arithmetic”), the Latin word was altered to algorithmus.
font:https://blog.pearsonlatam.com/educacion-del-futuro/5-aplicaciones-de-la-inteligencia-artificial-en-la-educacion
- Fecha de publicación: 9 de agosto de 2022
La inteligencia artificial aplicada en la educación se ha convertido en uno de los recursos tecnológicos más rentables para las instituciones educativas de todos los niveles.
Índice de Contenido
- La inteligencia artificial trabaja con algoritmos
- La inteligencia humana usa procesos sinápticos
- Inteligencia Artificial en la educación: la tendencia que marcará el futuro
- ¿Cómo ayuda la Inteligencia Artificial a optimizar las clases?
- 5 aplicaciones de la Inteligencia Artificial en la educación
5.1 Asesoría virtual sin intervención humana
5.2 Gestores de evaluación para diseñar exámenes con IA
5.3 Registro y evaluación personalizada del aprovechamiento académico
5.4 Fortalecer la educación personalizada a través del crowdsourcing
5.5 Apoyo de la IA para diseñar material didáctico personalizado
¿Sabes cómo ha avanzado la inteligencia artificial en el sector educativo? Descubre 5 formas inteligentes de aplicar esta tecnología en tu institución educativa.
Hoy en día existen tantos tipos de inteligencia artificial y conceptos distintos, que resulta difícil saber cuál es la definición correcta. Ya que es un tema muy extenso, lo mejor es hacer caso a lo que dicen los expertos.
La IA es habilidad de los ordenadores para hacer actividades que normalmente requieren inteligencia humana. – Lasse P. Rouhiainen, experto en IA y Blockchain.
El objetivo de la IA es que los ordenadores hagan la misma clase de cosas que puede hacer la mente. – Margaret A. Boden, experta en Informática y autora del libro Inteligencia Artificial.
Podemos notar que ambas definiciones coinciden en que la inteligencia artificial busca realizar procesos similares a los de un ser humano, es decir, su “mente” está diseñada para pensar con autonomía.
Pero ¿realmente la inteligencia artificial puede “pensar” como nosotros? Según los expertos, aunque existen sistemas avanzados que pueden imitar a los humanos, hasta el momento no existen máquinas que puedan razonar como nosotros, ya que nuestros procesos cognitivos son distintos.
La inteligencia artificial trabaja con algoritmos
Esto quiere decir que se vale de instrucciones secuenciales que determinan sus acciones. Con cada orden programada, la IA guarda un registro de sus resultados y usa esos datos como referencia para “cambiar de opinión” sin repetir el mismo patrón de conducta. Esto nos da la impresión de que razona por sí misma, pero en realidad solo está siguiendo una línea de instrucciones.
La inteligencia humana usa procesos sinápticos
Nuestro cerebro sigue siendo la máquina más compleja que existe, ya que no se limita a obedecer algoritmos, sino que responde a conexiones sinápticas mucho más complejas. Estos impulsos son transmitidos a las células mediante neurotransmisores y son procesados por el cerebro para enviar instrucciones al cuerpo y la mente.
Las computadoras no se enamoran, ni se enojan o ríen y, aunque las películas Sci-Fi han popularizado la idea de que ya existe una inteligencia artificial capaz de sentir y razonar al igual que los humanos, la realidad es que aún falta mucho para alcanzar esa tecnología.
La buena noticia es que los avances de la inteligencia artificial han sido notables en otros aspectos, sobre todo en el desarrollo de tecnología aplicada a sectores tan importantes como la educación.
Poco a poco, la inteligencia artificial se ha convertido en el mejor aliado de los docentes y alumnos en sus clases, así como de las instituciones para optimizar sus procesos pedagógicos y administrativos. Actualmente, los sistemas artificiales se enfocan más en impulsar la calidad del aprendizaje en varios aspectos cómo:
- Generar registros y perfiles de estudiantes para dar una educación personalizada.
- Automatizar procesos repetitivos que requieren poca intervención humana.
- Generar nuevas dinámicas de interacción entre los humanos y las TIC.
- Planificar y diseñar nuevas estrategias y competencias digitales a partir de análisis inteligentes.
Te puede interesar: 👉 Educación virtual es la mejor inversión para la educación superior
En menos de una década, la relación entre la tecnología y la educación se ha vuelto cada vez más estrecha e indispensable, y todo parece indicar que la inteligencia artificial ya se considera uno de los principales recursos para la innovación del aprendizaje.
Así como la educación a distancia ha crecido exponencialmente en los últimos años, gradualmente la inteligencia artificial tendrá una mayor presencia en la aplicación de programas, sistemas y herramientas esenciales para el proceso de aprendizaje.
Inteligencia Artificial en la educación: la tendencia que marcará el futuro
En 2019, la UNESCO publicó el Consenso de Beijing sobre la inteligencia artificial y la educación. Este es el primer documento histórico que propone consejos y recomendaciones sobre cómo sacar mayor provecho de las tecnologías de IA respecto a la Agenda 2030 de Educación.
El consenso declara oficialmente la integración de la inteligencia artificial en la educación para hacer frente a los retos del aprendizaje en aspectos como los siguientes:
- Planificar políticas educativas para sacar el máximo provecho de la inteligencia artificial en la educación del presente y el futuro.
- Diseñar nuevos modelos educativos que integren la inteligencia artificial en el desarrollo de mejores servicios, recursos y herramientas educativas para un aprendizaje remoto más personalizado.
- Velar porque la IA beneficie a los docentes en lugar de reemplazarlos, creando programas que refuercen sus capacidades.
- Preparar a la próxima generación de profesionales con valores y competencias adecuadas para la vida y el trabajo en la era de la inteligencia artificial.
Promover el uso equitativo e inclusivo de la IA, eliminando las barreras de discapacidad, estatus social o económico, origen étnico o cultural o situación geográfica, haciendo hincapié en la igualdad de género y garantizando la utilización ética, transparente y verificable de los datos educativos.
Así como la UNESCO destaca la importancia de la inteligencia artificial en la educación, muchas escuelas en Latinoamérica ya apuestan por la innovación enfocada en esta tecnología, aplicando diversos recursos de IA en sus entornos de aprendizaje virtuales y presenciales.
Te puede interesar: 👉 7 ideas para aplicar la realidad virtual en la educación
¿Cómo ayuda la Inteligencia Artificial a optimizar las clases?
Muchas de las actividades docentes son de carácter administrativo y pueden ser automatizadas con facilidad, pero la inteligencia artificial va mucho más allá. Sus recursos pueden ayudar a realizar con éxito otras actividades directamente relacionadas con el proceso de enseñanza-aprendizaje cómo las siguientes:
- Calendarizar anuncios y eventos para su distribución masiva entre los estudiantes.
- Programar chatbots de gestión y atención a los alumnos.
- Optimizar las búsquedas de contenidos académicos para el diseño de clases.
- Revisar, calificar y evaluar grandes cantidades de exámenes y otras pruebas no numéricas como ensayos.
- Gestionar perfiles personalizados por alumno para llevar un diagnóstico y control puntual de su aprovechamiento.
- Aplicación de evaluaciones remotas.
- Obtener datos estadísticos para analizar y diagnosticar la situación académica de los alumnos para tomar mejores decisiones.
5 aplicaciones de la Inteligencia Artificial en la educación
Cuando hablamos de la aplicación de la inteligencia artificial en la educación, lo primero que nos viene a la cabeza es la capacidad de automatizar procesos. Aunque este es uno de los usos más recurrentes, en realidad su potencial y sus beneficios son mucho más amplios.
Es por eso que en esta ocasión vamos a hablar de 5 maneras en que podemos aplicar la inteligencia artificial en la educación, favoreciendo a los alumnos, padres de familia, docentes y personal administrativo.
1. Asesoría virtual sin intervención humana
Hace diez años esto parecería un recurso de ciencia ficción, pero hoy es posible ofrecer asesoría virtual y personalizada a los estudiantes. En varias escuelas de Latinoamérica ya se está implementando el uso de asistentes administrativos basados en inteligencia artificial.
Muchas instituciones educativas en Latinoamérica ya trabajan en el diseño de estos asistentes virtuales capaces de resolver de manera personalizada cualquier duda o problema de los estudiantes. Pero ¿cómo funciona esta tecnología?
Se hace mediante un software de inteligencia artificial, conocido como chatbot. Para generar conversaciones realistas, este software se alimenta de información real, precisa y relevante proporcionada por la comunidad académica.
A continuación, un ejemplo de asesoría virtual:
- Los alumnos tienen dudas respecto a la fecha en que recibirán los resultados de su evaluación.
- El chatbot puede configurarse para responder a la pregunta: resultados de la prueba de inglés.
- El chatbot puede solicitar el nombre del profesor y grupo o materia, para con esos datos seleccionar la fecha en que se publicarán los resultados. Incluso, puede proporcionar un enlace para verlos si ya están publicados.
2. Gestores de evaluación para diseñar exámenes con IA
Uno de los procesos más exhaustivos para un docente es la aplicación y calificación de pruebas y exámenes. Una actividad que, en la mayoría de los casos, tiende a ser repetitiva y puede consumir mucho tiempo que podría aprovecharse de mejor manera.
Mediante la inteligencia artificial, las instituciones pueden aplicar evaluaciones a los alumnos de manera más automatizada, segura y eficiente. De esta forma, también es más sencillo para el docente calificar con un alto grado de precisión. Más allá de utilizar un programa que arroje un resultado numérico, hablamos de sistemas inteligentes que puedan evaluar, detectar anomalías, ofrecer estadísticas e incluso hacer cálculos valorativos.
Esto es posible gracias a plataformas digitales como TestBench, un gestor de evaluación basado en inteligencia artificial que nos permite generar bancos de preguntas cambiando de forma aleatoria los reactivos dentro del examen, ajustándose a las asignaturas y contenidos de cada institución.
[COLUMNA DE OPINIÓN] 👉 Metodologías activas de evaluación para estudiantes de educación superior
3. Registro y evaluación personalizada del aprovechamiento académico
Llevar un registro y control del aprovechamiento académico de los alumnos es un proceso que puede ser tan agotador como la evaluación de pruebas, e incluso puede volverse más complejo si se pretende hacer de forma personalizada.
Los programas de inteligencia artificial para el análisis y gestión del aprendizaje permiten llevar un control de los avances de los estudiantes, registrando de manera detallada sus progresos a partir de variables como el número de aciertos en una prueba, el tiempo de resolución y la recurrencia de error en determinadas preguntas.
De esta manera, estos sistemas le permiten al docente obtener un diagnóstico en tiempo real sobre las fortalezas, debilidades y áreas de oportunidad de los alumnos a partir de los datos recolectados y procesados en un formato de reporte.
4. Fortalecer la educación personalizada a través del crowdsourcing
El crowdsourcing es un término creado por el periodista Jeff Howe y se refiere a la capacidad de generar entornos colaborativos diseñados para que las personas puedan trabajar en la resolución de una o varias actividades, aportando ideas y recursos de todo tipo.
Sistemas como Brainly o Quora se han hecho muy populares por su capacidad para convocar a una gran cantidad de personas de todo el mundo que aportan ideas en torno a un tema en específico.
En el caso de Brainly, sus desarrolladores se han enfocado en crear un sistema que gradualmente determina el nivel de los usuarios y les permite acceder a preguntas de mayor complejidad, motivando en ellos el interés por elevar el aprendizaje autodidacta.
Te puede interesar: 👉 3 beneficios de la educación digital en las instituciones educativas
5. Apoyo de la IA para diseñar material didáctico personalizado
Aunque los docentes tengan las mejores intenciones para mejorar sus clases, debemos considerar que no siempre cuentan con el tiempo o los recursos para atender las necesidades didácticas de cada alumno de forma personalizada.
Actualmente, podemos contar con inteligencia artificial para acceder a contenido diseñado específicamente para un grupo o un alumno en particular. Empresas como Content Technologies trabajan desde hace años en la creación de inteligencia artificial capaz de determinar cuáles son los contenidos, recursos y herramientas más adecuadas para determinado perfil.
Desde aplicaciones hasta libros de texto y contenido multimedia, esta IA determina qué materiales tendrán un mayor impacto pedagógico en nuestro estudiante objetivo. Otros sistemas similares pueden incluso elaborar pruebas de forma automática a partir de contenidos previos, reduciendo el tiempo de elaboración de exámenes hasta en un 80%.
Ahora que ya conoces algunas de las aplicaciones más importantes en la educación, ¿qué te ha parecido esta información? ¿ya cuentas con un sistema de IA en tu institución?
Si aún no cuentas con un sistema de evaluación en línea basado en inteligencia artificial, te invitamos a conocer TestBench: un robusto banco de evaluaciones en línea que cuenta con un portafolio de reactivos de opción múltiple tanto para contenidos generales como específicos.
Su avanzado sistema de inteligencia artificial permite generar exámenes con preguntas aleatorias de forma dinámica, con secciones que cambian las preguntas de la prueba según sus necesidades, además de garantizar la máxima seguridad durante el proceso.
Referencias
Benítez, R., Escudero, G., Kanaan, S., & Rodó, D. M. (2014). Inteligencia artificial avanzada. Editorial UOC.
Boden, M. A. (2017). Inteligencia artificial. Turner.
Padilla, R. D. M. (2019). La llegada de la inteligencia artificial a la educación. Revista de Investigación en Tecnologías de la Información: RITI, 7(14), 260-270.
Rouhiainen, L. (2018). Inteligencia artificial. Madrid: Alienta Editorial.
León Rodriguez, G. D. L. C., & Viña Brito, S. M. (2017). La inteligencia artificial en la educación superior. Oportunidades y Amenazas.
ÚS EDUCATIU DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Cal diferenciar entre:
- Intel·ligències artificials Fortes on Interactues com si parlares amb un altra persona com en Chatgpt,
- Intel·ligències artificials FEBLES com Alexa, Syri, etc..
Què és AIFindy com?
AIFindy és una plataforma gratuïta amb el major directori d’eines d’intel·ligència artificial. En aquesta col·lecció es troben opcions gratuïtes i de pagament.
La Major Base de Dadess Gratuïtas d’EINES D’Intel·ligència Artificial
Actualitzada diàriament
ALGUNES EINES D’IA APLICADES A L’EDUCACIÓ
ASSISTENT | CREADOR | RETROALIMENTACIÓ |
|
CSM. 3D
Altres:
|
|
PowerPoint con ChatGPT
|
|
|
|
|
RETROALIMENTACIÓ resultat 1 – resultat 2 resultat 1 àresultat 2
|
|
|
|
|
||
El chatgpt 4 és de pagament. Permet crear un gpt específic on per exemple li diga crear activitats per a una assignatura seguint la taxonomia de bloom que les gradua.
O elabora també rúbriques.
També puc carregar un article i que em faça un resum i si necessite també las traducció.
Eines d’ Intel·ligència Artificial: Bing IA – Informació fiable
En l’era de la informació digital, la capacitat per a diferenciar entre la veracitat i la falsedat s’ha tornat una habilitat essencial. En un món cada vegada més connectat, en el qual la quantitat de dades i notícies pot ser enorme, no tota aquesta informació és fiable. Per això, des de l’àmbit educatiu cobra una especial importància educar a l’alumnat en la diferenciació entre la informació fiable i la que no ho és, per a això la intel·ligència artificial, com la de Bing IA pot ser una eina fonamental.
Gràcies a la intel·ligència artificial, no sols és possible comprovar si una notícia en format text és veraç o no, sinó també es pot comprovar la fiabilitat d’una pàgina web o vídeos de xarxes socials com per exemple TikTok , vols descobrir com?
Hui, en menys d’un minut et vam mostrar com utilitzar el xat de Bing IA per a comprovar la fiabilitat de qualsevol informació.
Una funcionalitat molt útil per a contrastar tot tipus d’informació! D’aquesta manera podem treballar amb l’alumnat què són les fake news, com es generen, quins són els mitjans principals de transmissió, quin objectiu tenen… A més, també es pot aprofitar per a inculcar la importància de buscar informació contrastada i actualitzada i com diferenciar una font fiable d’una que no ho és.
I tu, com utilitzaries aquesta funcionalitat de Bing IA? Quins usos aplicats al teu entorn professional se t’ocorre donar-li? Coneixes altres eines d’intel·ligència artificial amb la qual pugues comprovar la veracitat de qualsevol informació.
Puc carregar documents en pdf i en altres formats sobre els quals puc demanar-li informació variada
xat de bing per a crear imatgessi li demane identificador únic d’imatge em dona un codi i puc afegir coses a eixa imatge codificada —–balança, roba, etc… ..
- chatgpt4 també crea imatges
crea imatge sobre un esbós teu i li dones indicacions de tipus, color època.
Generador online gratuito de imágenes con IA y vídeos.
- CSM.
Una eina molt interessant per a generar dissenys 3D de tota mena! Amb ella es poden obtindre resultats molt originals a partir d’una imatge o fotografia, a més de ser una opció interessant per a treballar a l’aula tant el reconeixement que fa la intel·ligència Artificial de les imatges per a generar aquests dissenys com per a treballar els angles i perspectives.
Make videos, 3D models, images, art and more with Genmo AI, your creative copilot.
També si Introdueixes una imatge, et fa un vídeo curtet
crea avatar per a videotutorial amb els teus textos
Què és HeyGen i com s’usa?
Revisió de HeyGen: El millor generador de vídeos de IA per a …
HeyGen és una excel·lent manera de crear vídeos de IA de manera gratuïta. HeyGen té un pla gratuït que no requereix targeta de crèdit, la qual cosa li permet crear un vídeo de IA de fins a un minut i al mateix temps li brinda accés a més de 100 avatars de IA, més de 300 veus i Voice Clone com a funció addicional paga.
També pots gravar-te dos minuts parlant i gesticulant i et fa un avatar teu disponible que llig els teus textos…..pots posar.li idiomes diferents
Transforma idees en Històries Animades sense esforç i deixa que fluïsca la creativitat. Artflow.ai et permet crear les teues pròpies Històries Animades úniques amb personatges originals utilitzant actius generats amb IA.
crear textos, resumen, key vocabulari. Múltiple choice qüestions
tb crea textos i activitats sobre vídeos o pdf que tu puges (o url).
QuestionWell: Genera una oferta infinita de preguntes perquè pugues centrar-te en el que importa. Només cal introduir alguna lectura, i la IA escriurà preguntes essencials, objectius d’aprenentatge i preguntes d’elecció múltiple alineades.
Gràcies a la intel·ligència artificial, no sols és possible crear tot tipus de contingut, sinó també qüestionaris per a avaluar o repassar, vols descobrir com?
Hui, en menys d’un minut et vam mostrar com utilitzar Perplexity per a crear qüestionaris sobre qualsevol contingut.
Una funcionalitat molt útil per a crear qüestionaris ràpidament! D’aquesta manera es pot obtindre tant les preguntes com les possibles respostes sobre un contingut i adaptar-les tant a l’edat com a l’etapa educativa o necessitats de l’alumnat. Fins i tot es pot utilitzar a l’aula per a crear una bateria de preguntes amb les quals repassar o estudiar un determinat tema.
- https://tutorai.me/
Què fa tutor AI?
Tutor.ai és una altra excel·lent eina de programari per a ajudar-te amb el contingut del teu aprenentatge. Els estudiants poden literalment fer preguntes a Tutor.ai, i la intel·ligència artificial genera respostes detallades i explicacions per a una àmplia varietat de temes.