Es tracta d’un ús del llenguatge que tendeix a excloure o a invisibilitzar les dones en la llengua. El sexisme és una actitud que desvalora el que són i fan les dones, com a resultat d’una ideologia basada en la superioritat masculina sobre les dones.
Per exemple:
Una determinada empresa elabora unes instruccions internes sobre els requisits de vestuari exigibles a la seva plantilla en horari laboral.
- “Els operaris hauran de vestir amb l’uniforme reglamentari i presentar-se al lloc de treball en unes condicions acceptables de neteja i higiene personal. Les administratives hauran de vestir l’uniforme de l’empresa i un pentinat i maquillatge que asseguri una imatge amable i atractiva de l’empresa”.
Als operaris, que es pressuposen sempre homes, se’ls exigeix vestir l’uniforme de l’empresa (uniforme reglamentari) i complir uns mínims d’higiene i neteja personal. Però a les administratives, que es pressuposa per definició dones, a més se’ls exigeix una presència física i una estètica concretes com a responsables d’imatge de l’empresa. Independentment de la realització de les seves responsabilitats laborals, per ser dones, han de ser, a més, atractives i amables.
Altres exemples de llenguatge sexista: “les dones són irracionals” o “la dona és el sexe dèbil”.
El sexisme té el seu reflex en alguns usos de la llengua com:
- L’ús del genèric masculí per fer referència tant a homes com a dones que exclou i invisibilitza les dones en considerar que el gènere gramatical masculí engloba el femení. En la majoria dels casos fem servir el masculí perquè simbòlicament estem pensant en homes, i no en dones i homes. El masculí, en realitat, no és un genèric i això és evident en molts dels anuncis d’ofertes de treball que es publiquen a la premsa (es necessiten directors comercials, administratives, etc.).
- L’ús de diferents tractaments per a cada sexe, minimitzant les dones (“senyor-senyora, senyoreta”), o assignant diferents qualitats per a dones i per a homes (els regidors visiten atentament les noves instal·lacions”; “un elegant grup d’assistents…”) i, fins i tot, l’ús del femení per a desqualificar les dones o els valors, comportaments i actituds que se’ls assignen (plora com una nena, coses de dones).
- En la presentació de l’home com a únic subjecte d’acció i de referència i de la dona com a dependent o subordinada (el senyor x va anar a l’exposició acompanyat de la seva dona)”.1
[1]Institut Català de les Dones (2008): “Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre”.
Tasca:
Estereotips i rols de gènere
Els estereotips de gènere són idees preconcebudes, val a dir prejudicis, que s’han anat construint i transmetent en les societats amb el pas del temps. Són, doncs, construccions culturals i socials que classifiquen els atributs psíquics i físics de les persones, dividint-los en homes i dones, i limitant les seves respectives possibilitats de desenvolupament de certes capacitats personals, culturals, socials, econòmiques, polítiques, esportives, emocionals, etc.
D’altra banda, els rols de gènere expressen el comportament que, en una societat concreta, s’espera d’una persona per raó del seu sexe. Per exemple, un dels rols assignats tradicionalment als homes és el de ser responsables de les activitats productives i les activitats de representació política. Per altra banda, un dels rols assignats tradicionalment a les dones és tenir cura de les persones dependents (mainada i individus d’edat avançada), el manteniment de la llar, a banda de ser la responsable de les relacions afectives.
Els estereotips i els rols de gènere estan molt presents en la nostra societat. Podem trobar-los en els mitjans de comunicació, en la publicitat de nombrosos productes, en el llenguatge que emprem i llegim a diari, en l’assignació de responsabilitats i obligacions dins de la família, en el desenvolupament de les relacions afectives. És doncs un element transversal en la nostra societat que és necessari treballar per alliberar als homes i a les dones dels seus condicionants socials i de gènere i aconseguir persones lliures, amb desitjos independents i expectatives de vida diferents.
La necessitat de desmuntar aquests estereotips de gènere és una de les obligacions que tenim com a societat per fer les persones més lliures. Per aconseguir-ho, en aquesta secció trobareu cinc activitats relacionades i que us permetran treballar entre l’alumnat els valors de la empatia, la solidaritat, la llibertat per la tria del propi futur professional o el reconeixement a les aportacions de les dones a la història de la Humanitat.
Més…
Llenguatge inclusiu i comunicació col·laborativa
El llenguatge és un eina comunicativa imprescindible pel desenvolupament de les relacions socials i de la Humanitat. No obstant això, el llenguatge, com molts altres aspectes socials, culturals, està condicionat pel gènere de les persones. Ja en les societats primitives va començar a existir la divisió sexual del treball. L’home quedava a les esferes de representació política i de treball a l’esfera pública i la dona, a les esferes de cura de les persones i del treball a l’àmbit privat, el de la llar.
Aquesta divisió tan asimètrica de rols propicia que els homes controlin el poder polític, social, cultural i econòmic des de temps immemorials. I, com deia Celia Amorós “es sabido que quien tiene el poder es quien da nombre a las cosas”. Així doncs els homes han estat els encarregats de donar significat a les coses i de controlar la producció de coneixement, silenciant el paper de la dona, ja que allò que no es anomenat queda invisibilitzat.
Suposament, el llenguatge emprat al llarg de la història ha estat neutre. No obstant això, la realitat és que l’ús del genèric masculí per anomenar allò masculí i femení acaba per invisibilitzar les dones. Per exemple, quan emprem el genèric masculí: ciutadans, suposadament ens estem referint als ciutadans i a les ciutadanes. No obstant això és obvi que la paraula ciutadans exclou tota una part de la població: la femenina.
És per això que existeix la necessitat d’impulsar un llenguatge inclusiu en el que s’inclogui tant a les dones com als homes. Per dur a terme aquesta necessitat es proposen l’ús de mots genèrics inclusius (ciutadania, joventut o equip mèdic); dobles formes (els ciutadans i les ciutadanes; les metgesses i els metges); formes abreujades (ciutadans/anes; metges/esses, catedràtic/a).
En les activitats que trobareu en aquest apartat podreu treballar per desmuntar estereotips i rols de gènere assignats a les dones a través del llenguatge; detectar el genèric masculí a les ofertes de treball; conèixer antics refranys que reflecteixen la situació social de la dona al llarg del temps; fomentar l’ús d’un llenguatge més igualitari. Alhora us permetrà fomentar entre l’alumnat els valors de la igualtat de gènere, l’empatia, el rebuig a qualsevol forma de violència i de discriminació, obtenir una perspectiva crítica, l’equitat en l’ús del llenguatge o el reconeixement de les formes de sexisme que encara perduren en la nostra societat.
Més…
Mitjans de comunicació i publicitat sexista
Els mitjans de comunicació són elements transmissors d’ideologia. Es per això que tant a les ràdios, com a la premsa escrita o als diferents canals de televisió es continuen perpetuant situacions de discriminació de les dones i/o es continuen llençant missatges i representacions en els que els homes i les dones queden estereotipats en funció del seu gènere.
La publicitat del segle XXI ha canviat força respecte a la que podíem veure fa vint anys. No obstant això hi ha nexes d’unió entre aquella antiga propaganda i l’actual, ja que es continuen emetent anuncis que fomenten la violència de gènere o que presenten una imatge estereotipada de l’home i de la dona, potenciant els rols de gènere, que no aposten per la igualtat o per la corresponsabilitat en les tasques de la llar.
Per aquest motiu, dins d’aquest apartat trobareu tres activitats destinades a analitzar els mitjans de comunicació escrits i la publicitat, tant estàtica com dinàmica, i donar compte de les discriminacions i situacions sexistes que afecten tant a homes com a dones.
La realització d’aquestes activitats suposaran el foment de valors positius entre l’alumnat, com son el respecte a la diferència, el rebuig a qualsevol forma de violència o de discriminació per raó de sexe, el reconeixement del sexisme, dels estereotips i rols de gènere existents en els mitjans de comunicació presents en la nostra societat.
Relacions afectives i violència de gènere
La construcció social i cultural derivada del gènere, és a dir, allò que significa ser un home i una dona i les capacitats que suposadament se’n deriven, està molt present en les relacions afectives. L’home, conceptualitzat com a font de poder, com a controlador de la situació, com a dominador, i la dona, contraposada a aquest, com a font de submissió i dependència, són els dos elements claus que poden fer que les relacions afectives no es desenvolupin en un pla d’igualtat i pugui acabar degenerant en situacions de violència de gènere.
Segons la declaració de l’ONU, en el seu article 48/104, de l’any 1995, “la violència contra les dones és tot acte de violència que es basa en el fet de pertànyer a aquest sexe, que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a les dones; inclou les amenaces, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeix en la vida públic com en la privada”.
Els homes i les dones viuen de manera molt diferent l’experiència que suposa una relació afectiva. I en això, el gènere, i més concretament els estereotips i els rols de gènere tenen molt a veure, ja que els homes i les dones, pel fet de ser-ho, són educats per complir-los, cosa que condiciona la seva experiència afectiva. D’aquesta manera, els homes són educats per diferents elements de socialització per no mostrar els seus sentiments, ni afectes davant dels demés, ja que es percep com una qüestió de debilitat. En el cas de les dones, l’educació afectiva és realitza de manera contraria a la dels homes: en el seu cas és positiu mostrar els sentiments davant terceres persones. La violència de gènere és una problemàtica social que afecta tant a homes com a dones. Si be, fa vint-i-cinc anys era conceptualitzada com a violència normalitzada dins de l’àmbit domèstic o privat, avui en dia s’entén com un problema social inacceptable, que va més enllà d’aquest àmbit per convertir-se en una qüestió pública i política la solució de la qual, només pot brollar del treball d’homes i dones per eradicar la violència de gènere.
Per aquest motiu us oferim un conjunt de sis activitats pedagògiques que fomentaran els valors de la no violència de gènere, ni maltractaments en l’àmbit de la parella, el respecte a la diferència i l’empatia envers l’altre, en especial, d’aquelles persones que pateixen situacions de violència i que, en la seva gran majoria, són dones, i la comprensió de que l’amor no és submissió, control, ni dependència ,si no potenciació de les capacitats i habilitats de l’altre.
Més…
Usos del temps i igualtat d’oportunitats
Les enquestes d’usos del temps mesuren com distribueixen els homes i les dones les seves activitats principals i secundàries en un dia qualsevol. L’avantatge de disposar d’aquestes mesures estadístiques és que ens permet visualitzar quines tasques fan homes i dones i quant temps dediquen per a la seva realització.
Novament, el sexisme implícit en la nostra societat, reflectit en els estereotips i els rols de gènere, situen als homes i les dones en plans diferenciats. Si be tots dos empren un temps molt similar en les tasques productives, és a dir el treball remunerat, no succeeix el mateix en el cas de les tasques reproductives, de cura de la llar, de la mainada i de les persones d’edat avançada, que continuen recaient de manera molt important sobre les dones.
Per altra banda, existeixen dos conceptes importants quan parlem d’usos del temps: doble presència i doble jornada. El primer concepte fa referència a la presència d’una dona en un lloc de treball en el qual realitza una tasca remunerada mentre s’ocupa també, en el mateix moment, de les tasques reproductives. Per exemple, trucades des de l’oficina per veure si la canalla ha dinat o ha tornat de l’escola. El segon concepte, doble jornada, fa referència a la suma de dues jornades de treball que recauen sobre les dones. Una remunerada al lloc de treball i una desvaloritzada, no retribuïda i sense reconeixement social, que es produeix en l’àmbit reproductiu i que es destina, bàsicament, a la cura de persones dependents (descendència i persones d’edat avançada). Per exemple, dones que després d’haver fet la seva jornada laboral retribuïda dediquen un seguit d’hores a feines de la llar, com neteja, provisió d’alimentació, cura de la descendència, etc.
Per aquest motiu, es proposa la realització de dues activitats complementàries d’usos del temps, per tal que la comunitat educativa, tant el professorat com l’alumnat, visualitzin i reflexionin sobre les diferències que encara persisteixen entre homes i dones en la distribució del seu temps en un dia qualsevol.
Finalment, destacar que la realització d’aquestes activitats us permetran fomentar entre l’alumnat els valors de l’empatia envers els altres, l’equitat i la corresponsabilitat entre els homes i les dones en el repartiment de les tasques de la llar i el foment d’estratègies de negociació.