Sessió 1.4: Wikis, Blogs, Google Classroom, Webs


WIKIS I BLOCS


 

 

FONT: http://aprentic.wikispaces.com;http://ca.wikipedia.orghttp://tallerformatiudewikis.wikispaces.com


Imagineu que necessiteu:

  • crear un espai web i dotar-lo de contingut en poques hores: un repositori de materials o una guia de treball, o ambdues coses.
  • fer participar els estudiants en un lloc web sense haver d’invertir més d’una classe en l’explicació del nou portal.
  • proposar un projecte col·laboratiu i interactiu entre alumnat i professorat.
  • controlar i corregir el treball que realitzen els estudiants.
  • crear fòrums d’opinió i debat.
  • crear un espai web que supose estalvi econòmic tant pel creador com els usuaris i que reduisca la petjada ecològica també d’amdós.
  • Difondre i implementar els avanços de l’era digital entre el vostre alumnat.

La vostra solució és crear un bloc o un wiki!!!!!!!!!

 


DEFINICIÓ DE WIKI SEGONS VIQUIPÈDIA



 

Un wiki (del hawaià wikiwiki, «ràpid»)[1] és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d’un wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.[2]

external image wikipedia.png
 

Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s’han fet dels seus continguts. D’aquesta manera se’n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s’apliquen normalment a l’instant, sense que cap mena d’usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d’impedir que ningú o només una part d’usuaris les puga editar.

Fins ara, l’aplicació dels sistemes wiki deuen la seua fama sobretot a la creació d’enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia. Però, Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l’escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.

external image wiki_en_educacion.jpg

Ward Cunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb (el nom prové del «wiki wiki bus», l’autobús llançadora de l’aeroport de Honolulu)[3] i el descrigué com «la base de dades en línia més simple que probablement pot funcionar»

external image 2347357002_0dacc54325.jpg
external image wikibus.jpg

==

external image Wiki_Wiki_Bus.jpg


Característiques del WIKI per oposició al BLOG:



 

  1. El contingut és dinàmic, en constant revisió o ampliació
  2. S’estructura en pàgines indexades en la barra lateral
  3. És intemporal: Pateix modificacions relacionades amb l’actualització dels continguts. La data és independent (encara que també queda registrada cada modificació per a presentar els canvis en les revisions.)
  4. Es presenta en mode pàgina
  5. S’estableix una interacció interna entre els usuaris editors (en mode document). El procés de creació és la finalitat educativa al costat del resultat del projecte ja que el professor pot controlar els canvis que se’n fan amb la revisió de les pàgines i pot orientar el procés del treball.


50 usos de les wikis per una classe més col.laborativa i més interactiva



Plataformes per crear wikis:



Wikis de matèries no lingüístiques




Wikis elaborats a l’educació secundària, a l’ensenyament universitari i de formació d’adults




Wikis de docents en clàssiques


  • Tópicos clásicos. Wiki dedicado a los tópicos de la literatura clásica y su pervivencia en manifestaciones posteriores.
    • Athenaze. Materiales complementarios para el manual de griego del mismo nombre.
    • Rethorika. Sobre recursos retóricos en la redacción publicitaria.
    • Syntipas. Colección de fábulas de Esopo en griego.
    • Wikiatalanta. Wiki del departamento de griego del I.E.S. Serpis (Valencia) gestionada por Virginia Pla.
    • Kalendas. Propuestas de actividades complementarias para docentes de cultura clásica.
    • Alphabetum graecum. Web colaborativa en griego con recursos útiles para la difusión de la pronunciación histórica.
    • Referentes clásicos. Propuestas de actividades y materiales para la materia de Referentes clásicos en las manifestaciones culturales modernos.
    • Recursos para Lingua Latina. Materiales de ampliación para el método de Orbeerg.

     


Wikis d’aula


  • Secretos de Argos. Elaborada por alumnos sobre referentes clásicos en las manifestaciones culturales modernas de distintos centros: IES Vila-Roja (Almassora), IES Joanot de Martorell (Elx), IES Violant de Casalduch (Benicàssim).
  • Mitología clásica. Proyecto que se inició en el IES Violant de Casalduch (Benicàssim) en el curso 2006-07. Los alumnos de 3º de ESO comenzaron un pequeño diccionario en el que explican con sus propias definiciones lo que van aprendiendo de mitología clásica.
  • Cultura Clàssica. Funcionó bajo la vigilancia de Manuel Garrido durante el curso 2007-08, utilizado por sus alumnos para escribir las actividades propuestas a modo de cuaderno de clase.
  • 2.000 años por correo. Proyecto en el que participaron varios centros: IES Santiago Apóstol (Almendralejo), IES Manuel García Barros (A Estrada), IES Cendrassos (Figueres), IES Violant de Casalduch (Benicàssim). Cada uno de los centros se encargó de cubrir un aspecto de la romanización en Hispania (arqueología, vida cotidiana, ejército, ocio, organización social y política).
  • Wikipaideia Aigialos. Espacio del departamento de griego del IES Cotes Baixes (Alcoi).
  • Lengua latina y su literatura. Es un espacio del área de filología latina de la universidad de Almería que se nutre de las contribuciones de los estudiantes universitarios de Lengua y literatura latina.
  • Astroclassica. Espacio de los alumnos del IES Matilde Salvador (Castellón) sobre Referentes clásicos en las manifestaciones culturales modernas.
  • Vocabulario griego. Estudiantes del IES Violant de Casalduch (Benicàssim) comienzan este proyecto abierto para organizar palabras griegas y algo de información sobre ellas (imagen, morfología, etimología, ejemplo en contexto) a modo de vocabulario escolar de griego.
  • Vocabulario ΛΕΞΕΙΣ: Fichas de vocabulario griego por lexemas para Griego I y Griego II del I.E.S. “Álvaro de Mendaña” y el I.E.S. “Virgen de la Encina” de Ponferrada.
  • Diosesdelaeneida2011. Espacio de los alumnos de la asignatura Religión y Mitología Romanas de la Universidad de Valladolid.
  • Wikimpace. Wiki del departamento de Griego del IES Avempace. Incluye desarrollados los diez temas de cultura de las PAU de Aragón.
  • Paulatim Gallaecia. Wiki de elaboración de materiales para las P.A.U. de latín en Galicia. Mantenida por los alumnos del IES Manuel Garcia barros de A Estrada.

 


La Web 2.0 y sus aplicaciones didácticas

© Dr. Pere Marquès Graells


Aplicaciones y modelos didácticos de uso de los blogs y wikis (proporcionan fuentes de información y canales de comunicación multidireccional asíncrona entre los integrantes de la comunidad educativa)

  • Blog o wiki docente (similar a una web docente). Constituye un espacio donde el profesorado puede almacenar y ordenar materiales e informaciones de interés para su trabajo. Generalmente incluirá: el programa de las asignaturas que imparte, apuntes y todo tipo de recursos didácticos de sus materias, ejercicios y orientaciones para el alumnado, calendario de actividades, información de acontecimientos de clase y del centro docente, bloc de notas… Incluirá un enlace al blog o wiki de la clase o un listado de los blogs de los estudiantes, lo que le facilitará el seguimiento de sus tareas. También puede incluir enlaces al blog tablón de anuncios del profesor (al que los estudiantes deberían estar suscritos para recibir puntualmente las noticias y avisos del profesor) y al blog personal del profesor, más orientado a intercambiar opiniones con otros colegas, que incluirá sus comentarios y puntos de vista sobre diversos temas y noticias, reflexiones sobre sus estrategias didácticas…
  • Blog o wiki del estudiante, donde los alumnos pueden tomar apuntes, llevar una agenda (tareas a realizar, exámenes…), hablar de sus aficiones, escribir comentarios personales sobre noticias… Todos pueden ver los blogs/wikis de los demás y conocerse mejor. También, a manera de portafolio digital, pueden elaborar aquí algunos de los trabajos que les encarguen los profesores.¨Éstos podrán revisarlos y dejarles comentarios con sus correcciones y valoración (si son wikis, el profesor será administrador de todas ellas). El profesor podría suscribirse vía RSS a los blogs de sus estudiantes para recibir puntual información del avance de sus trabajos, pero en general no será buena idea si los alumnos usan mucho su blog ya que recibiría un alud de mensajes.
  • Blog diario de clase donde cada día una pareja de alumnos (que recibe el password de autor) resume lo que se ha hecho en clase incluyendo esquemas esenciales, enlaces, imágenes… El profesor lo revisará y valorará; también puede complementarlo con comentarios. Su consulta resulta una magnífica herramienta para repasar temas a lo largo del curso, para que los alumnos que no han podido asistir a clase un día se pongan al corriente y permite a las familias saber lo que se hace en clase. Suele incluir el listado de blogs/wikis personales de los estudiantes y del profesor (blogroll). También puede servir para publicar los mejores trabajos de la clase y para que el profesor escriba “post/artículos” proponiendo actividades de aprendizaje que los alumnos resolverán mediante “comentarios” que luego se revisarán públicamente en clase con la pizarra digital, por ejemplo:Blog o wiki libro de actividades donde el profesor tiene determinados contenidos de la asignatura con preguntas (en muchos casos abiertas a múltiples perspectivas) y ejercicios que los alumnos van realizando de manera individual o grupal con sus aportaciones: contestaciones a las preguntas , enlaces web que complementan los contenidos…
  • Comentar o debatir sobre un artículo que publica el profesor, una noticia, una foto, un vídeo…
  • Resolver una adivinanza o problema de múltiples soluciones.
  • Escritura creativa entre todos: a partir de una orientación inicial del profesor, cada día un alumno diferente escribe un fragmento más de una novela o cuento.
  • Trabajos colaborativos con wikis o blogs. Algunas actividades en grupo que se tengan que realizar a lo largo de un espacio de tiempo significativo se podrán desarrollar muy bien creando una wiki específica para ello, wiki que se podrá enlazar en el blog diario de clase. Además de los alumnos implicados, el profesor también tendrá derechos de escritura, y podrá dejar sus comentarios durante el proceso; al final se revisarán y corregirán públicamente en clase con la pizarra digital. Por ejemplo:Blog del periódico escolar del centro. Como cualquier otro periódico escolar da lugar a la implicación de muchos estudiantes, que deben organizarse bajo la supervisión de algunos profesores y realizarán interesantes actividades educativas. En este caso además, los lectores podrán opinar dejando sus comentarios a los artículos que se publiquen.
  • Creación de bases de datos de sobre diversos temas de interés: enlaces a museos de la ciencia, enlaces a videos didácticos y simuladores sobre lentes convergentes y divergentes, etc.

 

  • Elaboración de proyectos concretos: hacer unos apuntes, preparar un tema que luego se expondrá públicamente en clase con la pizarra digital, desarrollar un proyecto… En algunos casos, habrá una clara división del trabajo y cada alumno realiza una parte y se encargará de la revisión de otras. En otros casos, habrá una marco más abierto para las aportaciones de los estudiantes a la obra colectiva.

 

  • Desarrollar proyectos de investigación en colaboraciónorientados a la resolución de problemas, estudios de caso… en los que cada integrante del grupo presenta y comparte sus perspectivas y soluciones.

 

  • Elaboración de materiales entre profesores y estudiantes: glosarios, enciclopedias, manuales, enlaces de interés para la asignatura…

 

  • Coordinación del periódico escolar o de cualquier actividad en la que haya un comité organizador.

 

  • Hacer brainstorning sobre un tema.
  • Blog del centro docente (similar a la web de centro), donde el centro se presenta a la comunidad educativa, y especialmente a los padres de sus alumnos, informando de su organización y actividades. Suele incluir enlaces a los blogs/wikis/webs docentes de su profesorado y a los blogs diario de clase. La posibilidad de publicar noticias/artículos donde los familiares si lo desean puedan dejar sus comentarios, facilita la comunicación escuela-familias.
  • La wiki o blog como portafolio digital que recoge los trabajos (individuales y colaborativos) de diversos estudiantes y constituye además el espacio para su valoración por los compañeros (peer to peer) y por el profesor, y para el intercambio de comentarios entre todos.
  • La wiki o blog como espacio de trabajo compartido en las investigaciones del profesorado, donde coordinar las aportaciones de los investigadores y donde cada uno puede ir actualizando sus aportes y comentando los de los demás.

 


Paper dels blocs i wikis d’aula en una teoria construccionista (constructivista)


Introducció


FONT: http://plataformes.wikispaces.com


No fa molts cursos escolars un grapat de professors pioners va començar a introduir els blocs en l’àmbit escolar, de manera que avui trobem tres plataformes educatives des de les administracions autonòmiques: Educastur (Astúries), Arablog (Aragó), XtecBlocs (Catalunya). Hi van veure ràpidament el bloc com un mitjà de comunicació que enriquia les interaccions entre els alumnes, amb el professor i sobretot, afavoria aprenentatges actius.

El bloc és hereu de la premsa escolar i de la correspondència entre centres. La diversitat de funcions i usos que pot adoptar és ampla: des de la informació de recursos de tota mena fins a la interacció en investigacions grupals. A més integra diverses aplicacions que contribueixen a elaborar textos en què intervenen diferents llenguatges: fotografies, videos, àudio, mapes, línies del temps, presentacions… a més de l’escriptura. D’aquesta manera, la confecció de blocs i wikis permet ampliar els objectius des de l’ús de textos per a interactuar en la vida diària fins a la creació de textos multimèdia.

L’ús de blocs i wikis a l’ensenyament no suposa per se un canvi o una millora educativa si no tenim molt clares les metes educatives i adequem aquest nou recurs als objectius que programem. Es tracta d’un repte, d’una experiència d’investigació apassionant.

Convé introduir lentament l’ús del bloc i del wiki dins l’aula perquè suposa una nova pràctica comunicativa caracteritzada pel protagonisme que adquireixen els alumnes acompanyat d’una responsabilitat que assumeixen públicament. El discurs de l’alumne guanya un destinatari que no és només el professor i els companys d’aula, sinó qualsevol que visite la pàgina. D’aquesta manera afavoreix l’escriptura reflexiva ja que l’alumne s’ha de preguntar contínuament si és interessant el que diu i si és la manera adequada.
Aquesta reflexió els incita a regular el procés comunicatiu de l’escriptura:

  • Construeixen la pròpia identitat: com volen mostrar-se?
  • Construeixen una representació del destinatari: a qui s’adrecen?
  • Fan explícit el propòsit que es dóna en els seus escrits: què volen aconseguir amb ells?
  • Seleccionen el contingut i la manera d’expressar-lo. El bloc implica interacció amb els comentaris i amb les noves qüestions suscitades, a més, serveix per a pensar, escriure, participar i compartir:
  • Pensar com es poden resoldre els problemes de la seua gestió i la classe d’interacció que els autors sostenen.
  • Escriure de manera reflexiva adequant-se al propòsit, al destinatari, a la situació, usant els diversos recursos del bloc: fotos, diaporames, àudio, video, etc.. Penseu en el fotolog que usen ara publicant i comentant les seues fotos personals. Amplien així la seua competència digital.
  • Serveixen també per a participar en la conversa generada a fi de persuadir, ajudar, demanar ajuda, expressar-se… és a dir, a fi de fer de l’aula un espai comunicatiu diversificat i ric en experiències (com la metàfora del Turisme 2.0. que alguns volen parafrasejar).

Quins aprenentatges promouen els blocs i els wikis ?



Ensenyen continguts que tenen a veure amb el saber fer i amb actituds i valors:

  1. Procediments relacionats amb la construcció de sabers conceptuals: identificar, analitzar, contrastar, ordenar, classificar, etc.
  2. Procediments de recerca, selecció, organització, contrast i valoració de la informació, així com de la comunicació dels propis coneixements i les idees.
  3. Procediments que intervenen en la regulació de les activitats pròpies: buscar explicacions a fets, establir una meta, seleccionar els mitjans, traçar un pla d’actuació.

Blocs, wikis, i competència en comunicació lingüística



En el vessant de la lectura, l’alumnat ha de saber localitzar i seleccionar la informació, integrar-ne la nova, i saber resumir, esquematitzar i reutilitzar-la. En el camp de la composició escrita, les activitats haurien d’estar encaminades a la construcció i comunicació dels coneixements propis de l’àrea en qüestió.

Una reflexió important: En el nostre tipus d’ensenyament, els textos que elabora l’alumnat compleixen bàsicament la funció de transmissió de sabers: es traspassa la informació des del professor i el llibre a l’alumne i aquest la retorna complint el ritual pedagògic. L’alumne repeteix les fonts solament. El bloc podria complir un paper fonamental per donar sentit als textos com a escrits públics perquè guanyen una nova dimensió: té uns altres destinataris definits que també s’han de tenir en compte. A més hi ha el fet que alumnes i professorat es converteixen en editors, interactuen fora de l’aula i en un espai nou i públic. Quan introduïm l’alumnat en aquest nou mitjà de blocs i wikis, els hem d’ensenyar les seues característiques, hem de fer alfabetització digital, si bé, cada vegada hi ha més alumnes que en tenen coneixements perquè fan servir presentacions power points, muntatges de video, seleccions musicals en mp3, publicació de fotos en fotolog, xats, participen de fòrums de debat, etc. Per acabar aquest punt, l’escriptura didàctica en els blocs i els wikis, com a nous gèneres textuals de caràcter formal, basen també les seues característiques d’adequació,coherència i cohesió al costat de la correcció.


APLICACIONS DIDÀCTIQUES DELS BLOCS


Font: Usos educatius dels blogs, Francesc Balagué i Felipe Zayas. UOC, 2008


Per a què és adequat el bloc?

font: UOC


 Partint de la descripció genèrica, podem deduir que el blog serà interessant en situacions en què ens plantegem objectius com els de potenciar la cerca d’informació relacionada amb un tema, provocar la reacció o participació dels estudiants, exposar un tema treballat a l’aula, destacar la rellevància d’un tema, etc.

Concretament, alguns usos serien:

  • La publicació d’articles o documents que volem treballar i millorar per mitjà de la participació dels nostres estudiants o del públic en general.
  • La publicació de notícies relacionades amb el camp d’estudi per a promoure el debat, el contrast d’opinions, la presa de posicions per part dels nostres estudiants, etc.
  • El contrast de les pròpies informacions o comentaris amb d’altres de provinents de fonts diferents que trobem a la xarxa; és a dir, agregar notícies, articles i informacions diverses provinents d’altres blogs o webs i fer-hi comentaris crítics, articles, resums, recensions, etc.
  • L’elaboració compartida entre professor i estudiants d’un butlletí periòdic amb recursos d’un àmbit de coneixement determinat.
  • El desenvolupament d’un projecte de recerca, per al qual el blog pot servir com a eina en la qual es vagin introduint i negociant la planificació del projecte, els resultats de la recerca i a la vegada estigui obert als comentaris d’altres companys que donin suport al projecte.
  • La recollida d’opinions en relació amb un tema concret com pot ser el funcionament de programes informàtics, esdeveniments, etc.
  • La dinamització d’una pluja d’idees sobre un tema, ja que la principal eina de comunicació del blog permet recollir de manera lineal i progressiva les idees que espontàniament tenen els estudiants.

Des del punt de vista d’un formador en relació amb altres formadors també tindria sentit per a situacions com ara l’intercanvi d’experiències educatives, la recopilació de recursos en l’àmbit de l’assignatura, etc.

Des del punt de vista dels mateixos estudiants, desenvolupar un blog amb aquesta finalitat podria permetre la col·laboració en el desenvolupament d’activitats, la creació de continguts de l’assignatura, la preparació de les proves d’avaluació, l’elaboració de recursos propis de l’àmbit, etc.

Podem utilitzar aquest tipus de blogs en situacions en les quals vulguem potenciar la participació dels estudiants en l’estudi de l’assignatura mitjançant la consulta i el treball de diferents continguts i activitats que evolucionen en paral·lel al desenvolupament del curs acadèmic i d’una manera integrada en la planificació de l’aprenentatge. El simple fet de disposar d’un lloc web accessible en què podem trobar, de manera fàcil i ordenada, continguts diversos (d’ampliació, de reforç, de síntesi, etc.) i activitats (d’aprenentatge, d’ampliació, d’avaluació, etc.) pot facilitar als estudiants el seguiment de l’assignatura i, de retruc, augmentar el seu seguiment o participació. La novetat del mitjà pot esdevenir sens dubte un element motivador.

Podem superar aquesta proposta més o menys proactiva si a més impliquem els nostres estudiants en l’elaboració i el desenvolupament d’aquest blog. Pensem per un moment el valor que pot aportar la creació, consensuada pels estudiants, d’un lloc on es vagin recopilant de manera ordenada tots els recursos que els poden ser útils en el desenvolupament d’una assignatura, per exemple. El protagonisme que adquireixen els estudiants en el procés educatiu farà que el seu aprenentatge sigui més significatiu. D’altra banda, aquest ús permet al professor tenir coneixement del desenvolupament de l’estudi dels diferents estudiants, identificant quines són les seves llacunes, quins errors tenen, quin és el seguiment de l’assignatura, etc.

Com hem dit, podem ser nosaltres mateixos els qui, com a editors del blog, publiquem tota la informació, però us proposem algunes altres dinàmiques que, juntament amb els estudiants, poden ajudar a fer que construïu i mantingueu el blog sempre actiu:

  • Possibilitat de desenvolupar-hi debats a proposta del professor o dels estudiants.
  • Assignació de responsabilitats determinades als estudiants (els uns s’encarreguen de buscar recursos sobre l’assignatura i els incorporen; altres validen els continguts incorporats; altres generen activitats o documentació que posen a l’abast de la resta de companys, etc.).

Aquestes podrien ser idees per a dinamitzar el blog, que es poden modificar, segons com es vagi veient el funcionament i la dinàmica que pren.

 


EL BLOC I ELS SEUS USOS EDUCATIUS

font: UOC


 

Tutorial molt útil al voltant dels blocs educatius. Dóna idees per a la seua explotació.


Relació de propostes de creació dels blocs (Lourdes Doménech)


  • 1. Bloc de matèria = contenidor de recursos, enllaços a altres webs, a treballs en xarxa… guia i complement de les classes.
  • 2. Bloc d’aula: a. Simulació de creació d’una empresa b. Àmbit de seguiment de la lectura d’un llibre / de creació de textos / lectura i escriptura c. Espai de comunicació i intercanvi dels alumnes de l’Aula d’Acollida. d. Espai d’orientació al món laboral (PTT)
  • 3. Bloc de centre = espai de notícies
  • 4. Bloc de tutoria = eina de comunicació família-escola
  • 5. Bloc de coordinació intercentres = Coordinadors i assessors de llengua, Interculturalitat i Cohesió Social
  • 6. Bloc personal = espai de reflexió sobre temes d’educació

Blogs y wikis en la clase de Lengua y Literatura (Felipe Zayas)


  1. …proporciona motivos para escribir …fomenta la reflexión sobre los factores del contexto social (comunidad discursiva) …lleva a tratar de adecuar el lenguaje a las diversas funciones y temas del artículo del blog …motiva a comprender el valor de las normas y a usarlas …enseña a pensar en el escrito como hipertexto …enseña a integrar diversos lenguajes Zayas, F. (2008) Experiencias con blogs en la clase de lengua . Quaderns Digitals, 51
  1. ¿Qué quiero conseguir con lo que estoy escribiendo? ¿Aportar ideas? ¿Pedir ayuda? ¿Defender una opinión? ¿Mostrar un ejemplo de mi trabajo?¿Compartir un hallazgo que he hecho en Internet? ¿Qué imagen quiero dar a través de mi artículo? ¿A quién me dirijo? ¿Al profesor? ¿También a mis compañeros? ¿Puede interesar lo que digo a alumnos de otros centros? ¿Y a quienes entren ocasionalmente en mi blog? ¿Puede interesar mi artículo a los destinatarios? ¿Está expresado con claridad? ¿Y con corrección? ¿Mi escrito es cortés? ¿Uso de forma eficaz las imágenes, vídeos, etc.? ¿Favorezco la participación de los lectores? ¿Es una entrada atractiva?
  1. Qué estoy leyendo: informar sobre los libros que se están leyendo y hablar de la experiencia como lector. Mis escritos: mostrar los propios textos (cuentos, poemas…) De buena fuente: para incluir textos informativos elaborados a partir de diversas fuentes. Cómo funciona la lengua: para anotar informaciones relevantes de ortografía, normativa gramatical, terminología… Textos que me gustan: para recoger poemas, microrrelatos, fragmentos de los libros que están leyendo… Qué está pasando: para recoger y comentar noticias de actualidad. A mi aire: para incluir textos de tema libre, en relación con las propias aficiones e intereses.

 

  1. Sitios webs que constan de varias páginas que pueden ser editadas por los usuarios para colaborar en su elaboración. • Participación simultánea de diversos autores en la construcción del documento y en la elaboración de los contenidos.

 

  1. Elaboración de antologías,: selección, organizacióny presentación de textos según determinados criterios; reparto de responsabilidades entre los autores del wiki. • Recopilación y presentación de fuentes documentales, por ejemplo artículos de prensa sobre un tema sobre el que se está trabajando en clase. • Trabajos de investigación realizados en grupo. • Intercambio de informaciones y opiniones entre alumnos de diferentes centros. • Elaboración de un glosario de la asignatura con la participación de todos los miembros del grupo. • Elaboración de un portafolio con la presentación de actividades y tra- bajos que se consideran significativos.
  1. 1. Trabajos de investigación: • Figuras retóricas • Gramática de los titulares 2. Creación: • Diccionari per a ociosos 3. Antologías: • Contes del mon • Antología poética (Generación 27) • Antología de poemas 4. Portafolios: • Estellés 5. Ejercicio d e construcción de un hipertexto • Canción del pirata

USO EDUCATIVO DE LOS BLOGS

font: IES Valle de Aller, Astúries


 

a) Blog docente, de aula, materia o asignatura:


Es quizás el más utilizado en el ámbito educativo. A veces no pasa de ser la página personal del profesorado, pero también puede ser un complemento a las clases presenciales, con información adicional y propuestas de actividades complementarias, a desarrollar utilizando los recursos que ofrecen los blogs: escritura hipertextual, soporte multimedia, comentarios, proposición de enlaces relacionados,…, etc. Con ello, se pretende que sirva de desarrollo de actividades de aprendizaje y con él se puede ampliar el contexto presencial del aula, y servir para que los estudiantes trabajen en casa, en la biblioteca, telecentro,…, etc.
En los Blogs de aula, por ejemplo, el alumnado siempre está presente como receptor del contenido y puede, incluso, participar a veces en el Blog.
La autoría en estos blogs puede ser de un@ o varios profesores e incluso, la autoría puede ser compartida con el alumnado.
Por ejemplo, el Blog **Sexto enCanal** 

b) Blog personal del alumnado:


A modo de diario individual, sobre sus intereses e inquietudes, aficiones, actividades, …, etc. De libre elección por los alumnos, cuidadando las actitudes de respeto (netiqueta), y citando los recursos utilizados. Y también participar en las bitácoras de compañeros/as, comentando sus artículos y haciendo aportaciones, propuestas, …, etc.

c) Taller creativo multimedia.


Individual o colectivo, sobre argumentos sugeridos o libres, con la posibilidad de incluir todo tipo de referencias, en forma de textos (taller literario), audio (radio, audiciones), vídeo (TV), o de enlaces a otros sitios. Admite cualquier tema: realidad, ficción, cuentos, reportajes,…, y el empleo de múltiples formatos multimedia.

d) Gestión de proyectos de grupo.


Como bitácora colectiva, ya sea para profesorado, alumnado, o trabajos de colaboración entre ambos, donde el profesor o profesores de distintas materias o centros asesoren al grupo en la realización de trabajos de investigación. Aquí el blog se revela como un excelente diario de trabajo, que guarda el rastro del proceso y evolución del proyecto, y una vez más, trasciende el espacio ordinario del aula.

e) Publicación electrónica multimedia.


Periódico escolar, revista digital, monografías sobre diversos temas,.., etc. Aquí aprovecharíamos la potencia de las bitácoras en cuanto a gestión de archivos multimedia, propios o referenciados desde almacenes de contenidos (Flickr, Odeo, Youtube…). Ya hemos destacado la facilidad de administración que tienen las herramientas de creación de blogs, que permiten conseguir grandes resultados con sólo saber escribir en un editor de texto. Al potencial multimedia se le unen las posibilidades de participación, que enriquecen el contenido con aportaciones y comentarios de otros usuarios/as; la sindicación mediante RSS, la utilización de los podcasts, …, etc.

f) Guía de navegación.


Donde se comentan sitios de interés, noticias y aportaciones en forma de crítica o comentario de los mismos. Es la metáfora del cuaderno de bitácora o cuaderno de viajes: un espacio donde se anotan las incidencias y detalles de la navegación; en este caso comentados por los propios navegantes, que aconsejan, proponen y presentan a sus compañeros las webs que han visitado y su opinión personal.


Uso Educativo de Blogs – Alejandro Valero


BLOGS Gens Classica


 


  • Blogs de professorat


Blogs de aula



Blogs de centros e instituciones



Blogs en latín



Otros


  • Mujeres de Roma. Blog de Isabel Barceló sobre literatura, historia, opiniones sobre mujeres del pasado cuyas vidas tienen interés hoy.
  • Carpe Diem. Blog colaborativo para los apasionados de la literatura grecolatina y todos los que quieran iniciarse en su lectura.
  • Hilo de Ariadna. Blog de Olga Díez sobre mitos griegos, no sólo para gente de clásicas.
  • De re coquinaria. Blog de Xaro Marco sobre cocina romana antigua.
  • Sunt lacrimae rerum. Blog de Sandra romano sobre latín y griego, y especialmente sobre la tipografía del griego, el estándar Unicode y la informática.
  • Miscellanea Classica. Blog irreverente en torno a la filología clásica.
  • Audio Latin: Listening to Latin. Textos latinos (fábulas) en formato audio.
  • Arquimediana. Blog de anotaciones en torno al estudio de Arquímedes. En catalán.
  • Livius. Todo sobre el tito Livio.
  • Podcast-s de griego y latín. Blog del Dickinson College donde se pueden escuchar poemas de Homero, Virgilio, Ovidio, Horacio, Catulo…
  • Aula de Griego. Blog con numerosos contenidos, sobre todo vídeos, tanto de griego clásico como moderno

Blogs en inglés


  • The Stoa. Blog que aboga por el software y las licencias libres en humanidades.
  • Rogueclassicism
  • Audio video disco. Blog en torno a la cultura clásica desde Australia. En inglés.
  • The History or Rome. Podcast que cuenta en capítulos semanales la historia de Roma.
  • Landofpotters. Blog de aula de la sección bilingüe de cultura clásica del IES María Casares de Oleiros (A Coruña). En inglés.

Blogs en francès


  • Insula. Blog de la Bibliothèque des Sciences de l’Antiquité.

 


Creadors de Blogs


Font: http://campusextensrecursos.uib.es/category/recursos-didactics/revistes-blogs-editors-digitals/blogs/

 

1. Crea un lloc web o un blog amb WordPress.com


WordPress és un sistema de gestió de continguts (CMS) de codi obert per a la publicació de blogs i webs a Internet.

WordpressWordPress està instal·lat a un servidor web —el qual és part d’un servei d’allotjament a Internet— o és un allotjador (host) per si mateix; el primer cas seria WordPress.com, i el segon cas és el d’un ordinador on s’ha instal·lat un paquet de programari de WordPress.org: un equip local configurat per actuar com el seu propi servidor d’allotjament web.

Són característics la seva arquitectura creada entorn de plug-ins o connectors per afegir funcionalitats i el seu sistema de plantilles, per canviar l’aparença visual. L’abril de 2016, WordPress donava suport a més de 60 milions de llocs web. L’usuari pot modificar, al seu gust i fàcilment, el codi XHTML, HTML, i els CSS de les seves pàgines mitjançant l’editor WYSIWYG que inclou.

Per començar a crear continguts a WordPress.com, primer, ens hi donarem d’alta; ens podem subscriure al pla gratuït, el qual ens permet tenir tants blogs o llocs web com vulguem, sempre sense superar els 3 GB d’espai d’emmagatzemament.

wordpress

Per evitar haver d’estar sotmès a aquestes limitacions d’espai, es poden emprar serveis on desar-hi imatges, vídeos, àudios i/o qualsevol tipus d’arxiu compatible amb la plataforma, i integrar-los a través de codi HTML o de la funcionalitat d’afegir a través d’un URL.

Els usuaris hi poden tenir diferents rols: subscriptor, col·laborador, autor, editor, administrador; per tant, diferents usuaris poden col·laborar en la creació de continguts a un mateix lloc web o blog.

Els comentaris a les entrades o pàgines creades i la manera com WordPress integra les xarxes socials fan del sistema una gran eina de debat i discussió.


WordPress.com URL: <https://es.wordpress.com>


WordPress.org

Per a la instal·lació d’un paquet de programari de wordpress.org a un ordinador local per configurar-lo com un servidor. URL: <http://ca.wordpress.org>


Blocs.uib.cat
La UIB compta amb un servei d’allotjament (hosting) gratuït de WordPress per a les seves facultats, escoles, departaments i grups de recerca. URL: <http://blocs.uib.cat/>


Propostes didàctiques:

  • Creació pròpia de continguts
  • Creació col·laborativa de continguts
  • Exposició en comú d’opinions sobre un tema proposat
  • Treballar un tema des d’un format diferent
  • Compartir materials, notícies, opinions, enllaços
  • Fomentar la discussió i el debat a través dels comentaris al blog, o compartint els continguts del blog a les xarxes socials i comentant-los

 

2. Blogueja, personalitza i segueix amb Tumblr


Tumblr és una eina de microblogs (microblogging) que possibilita als seus usuaris la publicació de textos, enllaços, imatges, vídeos i àudios d’una manera menys estructurada o convencional que altres eines o blogs.
El seu nom prové de tumblelog,  publicacions curtes, de ràpida edició, tipus pluja d’idees; seria la variant electrònica d’un quadern d’apunts on anam fent anotacions i dibuixos, com si fos un esbós. Relats, fotografies, GIF, enllaços, idees brillants, humor absurd o intel·ligent, cançons de Spotify, mp3, vídeos, disseny, pensaments profunds, art i artistes, configuren l’univers dels blogs Tumblr.

tumblrEl seu funcionament és molt senzill.  Per començar a crear un Tumblr, hem d’anar a la pàgina oficial i registrar-nos-hi. Hem de facilitar una adreça de correu electrònic, i hem de triar un nom d’usuari disponible i una clau.

tumblr2Hi hem d’indicar la nostra edat i acceptar les condicions del servei. I ja podrem començar a configurar el nostre Tumblr amb un títol, una descripció i una imatge de portada.

Font: <http://redzocial.com/>

A continuació, sortiran unes opcions de seguiment d’altres Tumblrs; podem obviar aquestes pantalles si confirmam el missatge de validació del registre enviat al nostre compte de correu electrònic, que ens durà directament a l’escriptori del blog.

Des de l’escriptori, per començar a publicar, només resta triar el tipus de publicació que farem; a més, podem interactuar amb les publicacions dels blogs que seguim.

tumblr4 Podem fer set tipus de publicacions:

tumblr5http: <https://www.tumblr.com/>

Propostes didàctiques:

  • Publicació de diaris, informes d’activitat o tasques personals o de grup; en definitiva, tot tipus de publicacions amb text, fotografies, àudio, vídeo, enllaços o cites d’especialistes.
  • Recull de documentació per preparar o lliurar treballs individualment o en grup.

Més informació:

http://ayuda.tumblr.com/

 

3. Blogger i possibilitats d’ús d’un blog a l’aula


Blogger

Blogger és una eina molt recomanable per aquells que volen iniciar-se al mon dels blogs sense tenir molt coneixements previs. És un servei de Gloogle per la creació i edició de blogs que no sense necessitat de coneixements de codi HTML; el servei  facilita el hosting dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) i també es pot fer servir un altre servidor a  a través de connexions  FTP o SFTP.

Entre avantatges que podem destacar d’aquesta eina es que s’integra perfectament amb  la resta de serveis com Google Analytics ( estadístiques), Google Adesence ( publicitat), Google Sites o Youtube; així com cal destacar que te una interfície molt intuïtiva.

Blogger és una plataforma perfecta per a principiants, per iniciar-se de manera fàcil i eficaç en l’experiència dels blocs.

URL: < www.blogger.com >

Possibilitats educatives d’un blog

  • Blog de continguts o un blog de recursos: el professor recull en un blog tota la informació o recursos de que disposa sobre un tema específic aprofitant la seva experiència com a professor i com professional. També es pot crear un blog de continguts o un blog de recursos on son el mateixos alumnes els que van agregant els continguts. Es tindrà en compte el referenciar els continguts i els recursos emprats així com les imatges. Es molt important dinamitzar la participació a través de comentaris.Els alumnes podem fer un blog cada un o fer-ne blogs  col·lectius.
  • Blogs com a d’instrument per  desenvolupar activitats propostes: de manera individual o col·lectiva els alumnes poden treballar, compartir, comentar, debatre, opinar personalment; sobre temes suggerits o lliures, aprofitant les diferents possibilitats multimèdia que ofereix la Web 2.0. Es poden fer  tallers literaris en base a textos,  tallers d’àudio a través de podcast, tallers de vídeo compartint vídeos existents o els creats expressament pels propis alumnes.

Exemples

  • Dret civil Balear: Bloc que ofereix bàsicament informació ordenada i estudi sobre Dret civil balear, El bloc pretén tenir un caràcter divulgatiu en el sentit d’oferir exposicions i ordenacions pedagògiques. Això no menysprea el fet que la sistematització i explicació del Dret civil balear que s’ofereixen aquí constitueixi una important i llarga tasca investigadora.
  • Nociones básicas de Derec ho ( GECO _ 2013 -2014: Blog elaborat pels alumnes de l’assignatura Nocions básiques del Dret del Grau d’Economia de la Universitat de les Illes Balears el curs académic de  por los alumnos 2013-2014.

Referències

 

4. ALTRES OPCIONS:

Google Classroom


Comença a utilitzar Google Classroom en 5 passos

 

Comença a utilitzar Google Classroom en 5 passos

Saps què és Google Classroom? Com ens pot ajudar en el dia a dia de l’aula?

En aquest vídeo s’explica de manera fàcil i intuïtiva com podem començar a treballar amb Google Classroom, una de les eines que podem trobar de forma gratuïta dins de Google Apps per educació.

https://youtu.be/lzqex0u7850

Classroom es un servicio gratuito para centros educativos, organizaciones sin ánimo de lucro y cualquiera que tenga una cuenta personal de Google. Gracias a esta aplicación, profesores y alumnos pueden mantenerse en contacto fácilmente, ya sea dentro o fuera del centro. Classroom permite ahorrar tiempo y papel, así como crear clases, distribuir tareas, comunicarse con otros usuarios y mantener el trabajo organizado de manera sencilla.

Classroom ofrece numerosas ventajas, entre ellas:

• Configuración sencilla: los profesores pueden añadir a los alumnos directamente o proporcionarles un código para que se apunten ellos mismos. Se configura en cuestión de minutos.
• Ahorra tiempo: con un proceso sencillo y sin necesidad de documentos en papel, los profesores pueden crear, revisar y evaluar las tareas con rapidez desde un lugar centralizado.
• Mejora la organización: los alumnos pueden ver todas las tareas en una página específica y todos los materiales de clase (como documentos, fotos o vídeos) se archivan automáticamente en carpetas de Google Drive.
• Facilita la comunicación: los profesores pueden usar Classroom para enviar anuncios e iniciar debates inmediatamente. Los alumnos pueden compartir recursos con sus compañeros y responder a las preguntas del tablón de anuncios.
• Asequible y seguro: al igual que el resto de los servicios de G Suite for Education, Classroom no contiene anuncios, no utiliza jamás tu contenido ni los datos de los alumnos para fines publicitarios y se ofrece de forma gratuita.Aviso sobre permisos:
Cámara: se necesita para que el usuario pueda hacer fotos o grabar vídeos y publicarlos en Classroom.
Almacenamiento: se necesita para que el usuario pueda adjuntar fotos, vídeos o archivos locales en Classroom. También se requiere para habilitar la asistencia sin conexión.
Cuentas: se necesita para que el usuario pueda elegir la cuenta que quiere usar en Classroom.
 

 

5. Editors pàgina web


 

 

  • KompoZer: editor de pàgines web

    KompoZer: editor de pàgines web

    KompoZer és un editor de codi obert basat en el WYSIWYG (el que veus és el que obtens). Considerat un complet programa de disseny web gratuït que combina la gestió d’arxius web i la facilitat d’edició sense que l’usuari hagi de tenir coneixements de programació del codi HTML. Aquest editor ens permet treballar amb formularis, … Continua llegint «KompoZer: editor de pàgines web»