Temes 3

Curs del SFP. Eines informàtiques i recursos electrònics per a l’elaboració de documents en valencià

Diccionaris, enciclopèdies en línia i unes altres fonts de consulta de dubtes lingüístics

•  

   

  3. Diccionaris i enciclopèdies en línia

  3.1. Generals: DNV, DIEC, DCVB, Enciclopèdia, sinònims, etc.

  Normatius 

  • Diccionari de l’Institut d’Estudi Catalans
  • Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

  Generalistes

  • Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana 

  3.2. Especialitzats: TERMCAT, Portal Terminològic Valencià (PTV), ésAdir, etc. 

   

  • El Cercaterm (cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública) del TERMCAT
  • El Portal Terminològic Valencià (PTV) 
  • ésAdir (el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)

   

  4. Altres fonts de consulta.

  4.1. L’Optimot

  Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. 
  Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.  
  Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts .  
  Quan les opcions de cerca que ofereix l’Optimot no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.  

  4.2. Altres consultes. 

  4.3. Manuals de suport en línia: criteris lingüístics. Manuals de les universitats: UJI, UB, UPC, etc. Manuals de l’AVL. Manual de toponímia de l’AVL. Blogs.

  ---

  Tema 4

   

  Curs del SFP. Eines informàtiques i recursos electrònics per a l’elaboració de documents en valencià

  
  

  Traductors i correctors automàtics. Format web

  •  

    Continguts

    4. Traductors en versió web

    4.1. Apertium i les seues diverses versions. Diferències

    Versió general

    Versió de la Universitat d’Alacant

    Versió de la Universitat Oberta de Catalunya

    4,2. Softcatalà

    Traductor de Softcatalà

    4.4. Salt.usu

    Traductor Salt de la Generalitat Valenciana

    4.5. Traductors associats al programari d’edició de textos (Word)

     

    5. Correctors en versió web

    5.1. Salt.usu

    Corrector gramatical

    5.2. Softcatalà

    Corrector gramatical

    5.3. LanguageTool

    Corrector gramatical

    5.4 Correctors gramaticals associats al programari d’edició de textos (Word)

    LanguageTool

    
    

     

    ---

     Objectius

    • Conèixer els traductors automàtics de modalitat web.
    • Preparar els textos per a la traducció.
    • Configurar els paràmetres lingüístics de les interfícies de traducció, si n’hi ha.
    • Prendre consciència que cal repassar els textos producte de traduccions automàtiques.

     

     

    ---

    Tema 5

     

    Curs del SFP. Eines informàtiques i recursos electrònics per a l’elaboració de documents en valencià

    
    

    Traductors automàtics. Format de programa: OmegaT

    •  

      • Conèixer el traductors automàtics en modalitat programari.
      • Preparar els textos per a la traducció.
      • Configurar els paràmetres del programa.
      • Prendre consciència que cal repassar els textos producte de traduccions automàtiques en modalitat programari.

       

       

       Feta
    •  

   

  • Punt per punt. Cursos autocorrectius de valenciàURL

     Feta
  •  

    Aprén valencià amb PolimèdiaURL

     Feta
  •  

    ---

    Recursos de llenguatge administratiu

    ---

     Feta
  •  

    Curs de Llenguatge Administratiu ValenciàURL

     Feta
  •  

    Certificat de llenguatge administratiu de la Junta Qualificadora de Coneixements de ValenciàURL

     Feta
  •  

    Nomenclatura de gestió universitàriaURL

     Feta
  •  

    Glossari de l’espai europeu d’educació superior. Les paraules clau per entendre l’EEESURL

     Feta
  •  

    Termes administratius de gestió del personal universitariURL

    • Continguts

      2.1. Breu revisió d’accions bàsiques. 

      2.2. Pràctiques productives (tecles de funció, dreceres de teclat, etc.). 

      2.3. Configuració d’opcions de llengua en la interfícies. Configuració d’opcions de correcció.

      2.4. La pestanya de Revisió (corrector ortogràfic, seguiment de canvis, comparació i combinació de documents, etc. Les ordres Cerca i Substitueix.

      2.5. El motor de traducció en Word.

      2.6. Les eines de traducció en la resta de programari dels paquets d’ofimàtica (Excel, Powerpoint, etc.).

       

      ---

       Objectius

      • Localitzar i triar les opcions d’idioma en el Word de Microsoft.
      • Localitzar i triar les opcions d’idioma en el Writer del LibreOffice i el Pages d’Apple.
      • Canviar l’idioma de la interfície del Word.
      • Triar les opcions generals de correcció del Word.
      • Traduir textos en l’eina de traducció del Word.
      • Utilitzar les eines de correcció en la resta de programari dels paquets ofimàtics.

       
       
      LanguagetoolURL

       

       
       

    ---

    REMARQUES

    ---

   

• Teoria: remarques lingüístiques formals, convencions. Majúscules i minúscules

   

  L’ús de majúscules i minúscules és un aspecte relativament polèmic de la llengua, perquè no respon només a una regla establerta, sinó que també està sot- mès a les modes, a les convencions i als costums propis d’organismes i grups professionals, i fins i tot al gust personal.

  Tradicionalment, les majúscules inicials s’han utilitzat amb freqüència més pel seu valor referencial que perla seva utilitat distintiva, i encara avui dia en podem observar un ús sovint innecessari i incongruent. En aquest apartat us oferim alguns criteris generals sobre el tema, aplicables a diferents àmbits formals, basats en les tendències minusculistes fomentades pels darrers moviments de renovació i modernització de la redacció, que pretenen posar fi a l’ús abusiu de la majúscula que tradicionalment ha imperat en la redacció de textos de caire formal.

  L’ús de majúscules i minúscules té dues funcions: la funció demarcativa, que indica la situació d’una paraula dins d’un text (majúscula inicial de text, o després de punt, per exemple), i la funció distintiva, que distingeix la naturalesa de la paraula (un nom propi, per exemple, s’escriu amb majúscula inicial per aquest motiu). És aquesta darrera funció la que genera més vacil·lacions entre els usuaris, i a la qual es refereixen els criteris que us comentem a continuació.

   

  1. Es reserva l’ús de les majúscules per als noms propis de persones o entitats:

  a) el senyor Antoni Font

  b) la Direcció General d’Universitats

  c) la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent

  d) el Jutjat de Primera Instància número 6 de Xàtiva

   

  2. Si la designació d’una entitat és incompleta, també s’escriu amb majúscules:

  a) la Generalitat (per la Generalitat Valenciana)
  

   

   

  3. Les denominacions genèriques s’escriuen sempre amb minúscula:

  a) la direcció general competent en aquesta matèria

  b) qualsevol caixa d’estalvis

  c) el jutjat de guàrdia la nit de divendres

   

  4. Els plurals utilitzen sempre les minúscules, encara que es tracte d’entitats concretes:

  a) les direccions generals del Departament de Justícia

  b) els jutjats del partit judicial

  c) els departaments de Cultura i d’Ensenyament

   

  5. Els càrrecs i les denominacions de professionals s’escriuen sempre amb minúscula:

  a) el president de la Generalitat

  b) el ministre d’Agricultura

  c) el director general d’Establiments Penitenciaris

  d) el rector de la Universitat Jaume I

   

  6. Només s’utilitza la majúscula quan la designació del càrrec està introduïda per la forma protocol·lària de tractament que li correspon, que per la seua part ja s’escriu amb majúscula:

  a) Molt Honorable President

  b) Excel·lentíssim Senyor Governador

  7. S’escriuen amb majúscula les paraules Administració, Estat i Església, quan es refereixen a les entitats corresponents i no al seu valor genèric; els complements d’aquests termes, però, s’escriuen amb minúscula:

   

   

  a) l’Administració local

  b) l’Administració de Justícia

  c) l’Estat espanyol

   

  d) l’Església catòlica

   

  8. També s’escriuen amb majúscula les designacions d’òrgans de gestió:

  a) la Junta Directiva de l’Ateneu de València

  b) el Consell d’Administració de Gas Natural

  9. Quan utilitzem una denominació sinònima o correferent de la designació d’una entitat o una institució, l’escriurem amb minúscula inicial, encara que el terme inicial requerisca majúscula:

  a) la cambra valenciana (referint-se a les Corts Valencianes)

  b) el consistori gandienc (referint-se a l’Ajuntament de Cocentaina)

  c) aquesta entitat (referint-se al club de futbol Olímpic de Xàtiva)

  10. Pelquefaaltítoldellibres,s’escriu amb majúscula només la lletra inicial (i només les altres paraules que corresponga, d’acord amb aquests criteris):

  a) Comentaris a la Llei orgànica del dret a l’educació

  b) Diccionari general de la llengua catalana

  11. En el cas de noms de publicacions periòdiques, s’escriuen amb majúscula les inicials de tots els substantius i adjectius que els componen:

  a) Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística

  b) Revista de Llengua i Dret

  12. En els títols dels documents oficials, s’escriu amb majúscula només la primera paraula (a més d’aquelles que corresponga per l’aplicació d’algun altre criteri):

  a) Llei municipal i de règim local

  b) Llei orgànica del dret a l’educació

  c) Decret legislatiu 1/2011

   

  13. Les parts genèriques de les obres i els documents legals s’escriuen amb minúscula:

  a) en el preàmbul es diu que…

  b) d’acord amb el que consta a l’article 56 de la Llei de bases del règim local…

  c) el títol segon de la Constitució assegura que…

  d) la disposició addicional del Decret 14/2009

  14. Les teories i fórmules s’escriuen amb minúscula inicial excepte els noms propis que formen part de la denominació:

  a) el teorema de Pitàgores

  b) la teoria de la relativitat

  c) el mètode de Cramer

  d) la fórmula de Taylor

  15. Els noms científics s’escriuen amb la inicial del primer mot amb majúscula, i també les inicials dels noms de persona que s’incloguen en la denominació:

  a) el gènere Spheniscus

  b) el pi negre (Pinus uncinata)

  16. En canvi, les formes adaptades s’escriuen amb minúscula:

  a) la classe dels lamel·libranquis

  b) la família de les solanàcies

  c) l’ordre dels gadiformes

  17. Els mesos i els dies de la setmana s’escriuen sempre amb minúscula inicial.

  18. Les designacions genèriques de les vies públiques s’escriuen sempre amb minúscula:

  a) la plaça de la Bassa

  b) el carrer de les Camèlies

  d) el passeig de les Moreres

   

  19. Tret de quan la designació s’empra amb valor absolut i esdevé un nom propi:

  a) la Gran Via

  ---

• Les sigles i els acrònims

   

  Les sigles i acrònims (endavant ens hi referirem com a sigles) són abreviacions formades per la juxtaposició de parts d’un sintagma, que pot ser un nom propi o un nom comú. Ex: PP (Partit Popular), ADN (àcid desoxiribonucleic). A diferència dels símbols i abreviatures, la sigla esdevé un mot nou, que generalment es llegeix sense desenvolupar. Ex.: IVA (impost sobre el valor afegit).

  Normalment s’escriuen amb majúscules totes les inicials que formen una sigla, encara que la forma sencera vaja en minúscula. Algunes, però, han passat a escriure’s només amb la primera inicial amb majúscules, sobretot si són molt conegudes i es llegeixen sil·làbicament. Ex.: Unesco. I com a cas especial, les sigles de l’àmbit de l’arxivística, la documentació i les publicacions periòdiques es poden escriure amb alguna minúscula. Ex.: LECr (Llei d’enjudiciament criminal), LiA (Llengua i Administració). Un cas a part el constitueixen les anomenades sigles lexicalitzades, és a dir, les que funcionen plenament com un mot, de manera que s’accentuen, i poden formar derivats i plurals. Ex.: làser, tèlex, ovni, radar, etc.

   

  Les sigles s’escriuen en rodona, malgrat que la forma sencera s’escrigui en cursiva, no duen accent gràfic i no han de portar cap punt perquè el que ens indica que es tracta d’una sigla és el fet que tota la forma estiga amb majúscules. Ex.: DGLC (Diccionari general de la llengua catalana).

   

  Pel que fa al gènere i al nombre, en general les sigles conserven el de la denominació completa. Ex.: el DOGV (el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana), la UV (la Universitat de València), les PAU (les proves d’aptitud per a l’accés a la universitat), els EUA (els Estats Units d’Amèrica). Tradicionalment, les sigles no tenen marca de plural (ni s’hi afegeix una –s, ni se’n dupliquen els components), encara que la pronunciem en plural. Ex.: els CAP (els caps), les ONG (les organitzacions no governamentals). Cal dir, però, que la GIEC (Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans) admet la marca de plural, de manera que considera correcta tant la forma els CAPs com els CAP.

   

  La traducció de les sigles formades en altres llengües planteja diversos problemes de solució no sempre fàcil; en general, les sigles de noms propis (organismes, entitats, partits polítics i empreses) no es tradueixen, i en tot cas se’n tradueix la forma desenvolupada. Ex.: RENFE (Red Nacional de Ferrocariles Españoles / Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols). Tot i així, per tradició, s’utilitzen algunes sigles creades a partir de la denominació completa traduïda. Ex.: OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina), EUA (Estats Units d’Amèrica). Les sigles usades com a noms comuns i que no siguen marques registrades, es poden traduir. Ex.: sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida).

   

  Un altre aspecte que sol presentar vacil·lacions és el de l’apostrofació dels articles el i la, i de la preposició de davant de les sigles, que tendeix a resoldre’s tenint en compte la pronunciació. Davant les sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir com a mots, l’apostrofació segueix les normes generals. Ex.: l’IESE (masculí), l’ONU (femení), la UOC (femení), la NASA, de RENFE. En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra, i s’apliquen les regles generals d’apostrofació. Ex.: l’IPC (l’i-pe- ce), la IBM (la i- be- ema), d’ADN (d’a-de- ena). I si pronunciem una sigla desplegant-la, l’hem d’apostrofar considerant o no el desplegament, i no la grafia de la sigla. Ex.: el TSJCV (el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana). Recordeu que els Criteris lingüístics per als usos institucionals de les universitats valencianes estableixen un altre criteri al punt 3.1.1, a la pàgina 15: 

  Davant de les sigles alfabètiques és convenient no apostrofar, ja que, d’acord amb les normes generals d’apostrofació, no apostrofem davant dels noms de les lletres. 

   

  Exemples

  la UA
  la ONG el SPL
  la UPV

  la UGT
  el STEPV-Iv la UB
  el ISBN

   

  Davant de les sigles sil·làbiques cal apostrofar segons la norma general: el i de s’apostrofen sempre; la s’apostrofa sempre llevat que la paraula següent comence per i/u àtona o consonàntica.

   

  Exemples

  l’IVA 

  la UNICEF 

  l’ESO 

  la INTERPOL 

  l’UJI 

  la UEFA

   

  L’ús ha establit que hi haja una sèrie de sigles que no llegim com a tals, sinó que, a pesar d’escriure’n només les inicials, sempre llegim desplegades, és a dir, com si hi apareguera complet el sintagma que substitueixen. En aquests casos, haurem d’apostrofar davant de la sigla tal com faríem si ver- balitzàrem el sintagma corresponent.

   

  Exemples

  Escrivim

  l’EU d’Òptica 

  l’OM 3/2002 

  l’IIFV

  la UE 

  la UMH

  Llegim

  (l’Escola Universitària d’Òptica) 

  (l’Ordre Ministerial 3/2002) 

  (l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana)

  (la Unió Europea)

  (la Universitat Miguel Hernández)

   

  ---

  Abreviatures

   

   

  Les abreviatures són un escurçament gràfic d’un mot o sintagma que es forma suprimint lletres internes o finals i que s’indica amb un punt o una barra. Les abreviatures d’un sol mot són les simples, i les d’un sintagma són les compostes. Ex.: pàg. (pàgina), c/ (carrer), p. e. (per exemple), c/c (compte corrent). El punt abreviatiu sempre va seguit d’un espai, tant si es tracta d’abreviatures simples com de compostes. Ex.: pàg. 24, dir. gral. corresponent.

  Si suprimim la part final d’un mot, parlem d’abreviatura per suspensió, i sempre s’ha de posar el punt darrere de l’última consonant abans de la primera vocal de la síl·laba següent. Ex.: serv. (servei), ag. (agost), col·l. (col·lecció), correus (corr.). Quan la part suprimida correspon a l’interior del mot, parlem d’abreviatures per contracció, formades amb una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals. Ex.: St. (sant), nre. (nombre), fra. (factura), gral. (general). Un cas especial que no segueix cap dels criteris anteriors és el de les abreviatures formades només per la lletra inicial del mot. Ex.: h. (habitants), a. de C. (abans de Crist). Si ocasionalment cal crear una abreviatura, és recomanable seguir el procediment de suspensió, que és menys complex.

  Les abreviatures s’escriuen amb la inicial amb majúscula o minúscula segons com s’escriga el mot o sintagma sencer, amb l’excepció de les formes abreujades de tractament i de designació genèrica de persones que precedeixen els noms propis, que s’escriuen sempre amb la inicial amb majúscula (Sr., Sra., Dr., Dra., Prof., etc.).

   

  Les abreviatures han de conservar els accents que duga la forma desenvolupada. Ex.: àt. (àtic), núm. (numero). Les que tenen com a formant la part final del mot sencer tenen plural i s’adapten als canvis ortogràfics del mot o mots originals, i les altres resten invariables. Ex.: pàg. (pàgina o pàgines), Sr. (senyor), Srs. (Senyors), fra. (factura), fres. (factures). Cal evitar les reduplicacions: 10 pàg. (i no 10 pp.).

   

  Quan abreugem un sintagma s’han de deixar els mateixos blancs entre mots que hi havia abans d’abreujar. Ex.: j. dir. (junta directiva), e. f. (en funcions). I si utilitzem un punt, no podem ometre cap partícula. Ex.: n. de l’ed. (nota de l’editor). Sí que ho podem fer, però, si abreugem el sintagma per mitjà d’una barra inclinada. Ex.: f/v (a favor vostre), e/c (efectes a cobrar). En el cas de carrer, són possibles les formes següents: c. de Mallorca, c. Mallorca, c/ de Provença i c/ Provença.

   

  Els ordinals expressats en xifres poden dur un punt al final o no. En el cas que s’escriga amb lletra volada, cal escriure l’ordinal amb punt, d’acord amb el que s’ha fet tradicionalment en tipografia. Per tant, són possibles les formes següents: 1r, 1r. i 1.^r.

   

   

  Remarques gramaticals. Aspectes morfosintàctics i lèxics. El gerundi

   Feta

   

   

  ---

  El gerundi

  El gerundi o el gerundi amb els seus complements fa l’ofici d’un complement adverbial que expressa una acció simultània o anterior a l’acció expressada pel verb principal. Normalment introdueix una acció que és la causa de la de l’oració principal i que mai no pot ser-ne la conseqüència (“ Passant per la plaça, vaig veure en Pere amb el seu cosí”). En altres casos, expressa la manera com té lloc l’acció del verb principal (“Va arribar cantant  i ballant, de tan content que estava”).

  El gerundi s’utilitza sovint incorrectament amb un valor consecutiu, de manera que s’uneixen mitjançant un gerundi dues oracions que haurien hagut de ser coordinades,  unides per una simple conjunció copulativa o per qualsevol altre enllaç: “El ferit va ser dut a l’hospital, i es va morir al cap de poc”; i no: “El ferit va ser dut a l’hospital,  morint al cap de poc”.

  També cal evitar l’ús del gerundi en lloc d’una oració adjectiva de relatiu (gerundi del BOE): “Un document que recull els acords de la reunió”; i no: “Un document  recollint els acords de la reunió”.

  Cal recordar, però, que no tots els gerundis que apareixen al costat d’un nom són incorrectes. És possible un altre tipus de gerundi, que és el gerundi predicatiu, que es considera adequat a la llengua estàndard, com veiem en aquest exemple: “L’arribada dels representants  anunciant el nou acord va alegrar a tothom”. Com també és correcte el gerundi quan és un adjunt del verb (un circumstancial), encara que aparega col·locat just després d’un nom: “Va redactar un informe  explicant tots els detalls de l’accident”.

  Finalment, convé recordar que no és bo abusar de la fórmula “tot + gerundi”. Encara que és correcta, cal limitar-ne l’ús als que li corresponen: afegir èmfasi (“Venia  tot corrent”) o remarcar l’oposició entre l’oració principal i el gerundi (“Tot fent l’home bo, és molt capaç de cometre aquesta malifeta”).

  ---

  Remarques gramaticals. Aspectes morfosintàctics i lèxics. Caiguda de preposicions davant la conjunció que

   Feta

   

  En valencià les preposicions a, de i en cauen davant la conjunció que. En cas de dubte, per saber si a que, de que, en que són grups de “preposició + conjunció” (i, per tant, cal eliminar-ne la preposició) o si es tracta de grups de “preposició + pronom relatiu” (i, per tant, cal accentuar el pronom relatiu: a què, de què, en què), podem substituir-los per les formes alternatives dels relatius al qual, del qual, en el qual: si el resultat és una frase correcta amb el mateix significat que l’anterior, és que es tracta d’un relatiu i cal accentuar què; en cas contrari, cal escriure que sense accent i eliminar la preposició.

   

   

  Les dades en què es basa són fiables. (Correcta) => Les dades en les quals es basa són fiables.

   

  Coincideixen en que hi haurà problemes. (Incorrecta) => *Coincideixen en els quals hi haurà problemes. => Solució: Coincideixen {que / en el fet que} hi haurà problemes.

  Com veiem en aquest darrer exemple, per tal d’evitar les construccions dures o forçades que resulten de l’eliminació de la preposició àtona davant de que, es pot recórrer a una estructura amb un mot abstracte com ara el fet (que és el més usual) o d’altres (manera, mesura, acció, idea, qüestió, proposta, possibilitat, creença, això, circumstància, desig, etc.).

  ---

  Remarques gramaticals. Aspectes morfosintàctics i lèxics. L’ús de doncs amb valor causal

   Feta

   

  Doncs és una conjunció que denota la conseqüència o la conclusió d’allò queprecedeix “Així, doncs, tot plegat era mentida”, o bé oposició o antítesi “Novols anar-hi?; doncs t’hi durem a empentes”. En cap cas, però, no té un valor causal (a diferència, per exemple, de ja que o perquè), com el que presenta encastellàlapartículapues.Fixeu-vosen l’exemplesegüent:

  Castellà

  Creemosque estáenfermo, pues hacedías que nole vemos.

  Valencià

  Creiemqueestàmalalt,perquèfadiesquenoelveiem.

  ---

  Remarques gramaticals. Aspectes morfosintàctics i lèxics. L’ús anafòric de mateix

   

  Mateixnoésunpronom,ésunadjectiu;pertant,calqueacompanyesempreunnom.L’únicvalorpronominaldemateixés elquerecullelDiccionaridel’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) amb el sentit de ‘la mateixa cosa’ (“Avui etdicel mateixqueetvaigdirahir”,“Semprefaselmateix”).Moltsovinttrobemmateix utilitzat incorrectament com un element anafòric, tant en textos encatalàcomentextosencastellà. Fins i tot, la Real Academia Española (RAE) condemna explícitament l’ús de mismo amb valor anafòric.  

   

   

  Perevitarl’úsincorrectedemateixcomaelementanafòrictenimdiversesopcions: suprimir-lo, substituir-lo per un pronom feble o un demostratiu, o reformular la frase, compodem veure enels exemples següents:

  Supressió

  *Avuis’hafetl’inventari.Elresultatdelmateixhaestatquenos’hatrobatafaltarres.=>Avuis’hafetl’inventari. Elresultatha estatqueno s’hatrobata faltarres.

  Substitució

  *Es va presentar tard a la reunió i va demanar si es podia incorporar a la mateixa. => Esvapresentar tard a la reunió i va demanarsi s’hi podia incorporar.

  Reformulació

  *Van estudiar les causes de l’augment del nombre de matrícules i les conseqüències delmateix. => Van estudiar les causes i les conseqüències de l’augment del nombre de ma-trícules.

  Per tant, l’ús correcte de mateix és el d’un adjectiu que ens permet denotarrepetició o afegir un matís d’èmfasi del nom a què fa referència: en el primercas sol anar anteposat al nom (“Hem consultat el mateix advocat”) i en elsegon, posposat (“El jutge mateix es va fer la fotocòpia perquè el secretari no hi era”).

   

  ---