Stellarium és un programari de simulació de planetaris, de caràcter educatiu que simula la visió del cel, vist des de l’ull humà, prismàtics o telescopi, amb un alt grau de realisme i en temps real. Aquest programa permet als usuaris utilitzar l’ordinador de casa com un planeari virtual.

Cal destacar que, com Celestia, pot representar el catàleg Hipparcos, i el Tycho-2, que permeten la representació de 600.000 estels, encara que es poden carregar catàlegs extres amb més de 210 milions d’asterismes. Però, la qualitat principal d’Stellarium és la seva capacitat immersiva i la facilitat d’ús.

Trets més característics
cel

• catàleg amb més de 600,000 estels
• catàlegs extres amb més de 210 milions d’asterismes
• il·lustracions de les constel·lacions
• imatges de nebuloses (Catàleg Messier complet)
• constel·lacions per a onze cultures diferents
• via Làctia realista
• atmosfera realista, sortida i posada del sol
• els planetes i els seus satèl·lits

interfície

• un zoom poderós
• control del temps
• interfície multilingüe
• scripts per gravar i reproduir el teu propi show
• protecció tipus fisheye de 180° per domos planetaris
• projecció esfèrica reflexada per al teu domo econòmic
• interfase gràfica i extensiu control de teclat
• control de telescopi

visualització

• retícules equatorial i azimutal
• estels parpellejant
• estels fugaços
• simulació de eclipsis
• paisatges personalitzable, ara amb projecció panoràmica esfèrica

personalització

• afegeix els teus propis objectes de l’espai profund, paisatges, constel·lacions, imatges, scripts…

Visualització

Stellarium opera simulant a la pantalla la vista esfèrica del cel (en totes les direccions, fins i tot “sota el sòl”), a la qual és possible observar diversos cossos celestes, com la Lluna, el Sol, i diverses estrelles i constel·lacions. La vista es desenvolupa de forma tridimensional, ajustada a una forma “visual” o a una forma “binocular” (“fisheye projection”).

Té l’opció de prendre la latitud i longitud de qualsevol ubicació geogràfica, amb el que és possible observar el cel en diferents parts del món.

La visualització es duu en temps real, o en un temps de velocitat ajustable cap endavant i cap enrere en el temps, amb el que és possible observar el cel en qualsevol moment i lloc tant de la Terra com dels altres cossos celestes de que disposa elprograma.

Stellarium permet simular l’efecte de l’atmosfera, el qual resulta en una difuminació de la llum de les estrelles de nit, i en la lluentor i to blau que cobreix el cel de dia, fins i tot poden el·liminar totalment la contaminació lumínica per tal de veure els cossos del cel que normalment no veiem. El programa opera simulant una “visió de món real” la qual inclou l’efecte de sòl amb paisatges (de ciutat, bosc, etc), grandària i lluentor aparent dels cossos celestes, efecte de boira…

Incorpora també la visualització en caràcter de disseny “artístic” de les constel·lacions, plànol equatorial/azimutal per a seguir el moviment dels cossos celestes, compatibilitat amb catàlegs d’estels i nebuloses.

Per una millor visualització i realisme en el lloc web es recomana una projecció en ambients foscos, a més el programa inclou l’opció de posar-lo en visió nocturna modificant els colors per a adequar-se a la vista en aquestes situacions.

Utilització

Stellarium és també de gran utilitat per als interessats en l’astronomia en regions geogràfiques on el clima no és molt benevolent amb aquesta activitat: per exemple, els cels gairebé sempre ennuvolats en alguns climes mediterranis. El lloc web reporta que el Stellarium és àmpliament utilitzat en diversos planetaris i diversos professors i acadèmics. Al juny de 2006, Stellarium apareix com a “projecte del mes” en el lloc de desenvolupadors de SourceForge.

TREBALLANT AMB L’STELLARIUM

Ara començarem a utilitzar l’Stellarium per tal de poder treure profit a aquesta completa eina d’aprenentatge dels cossos de l’espai.

Afegint nous escenaris

En aquest senzill exercici us mostrarem com es poden afegir nous escenaris per tal de fer la visualització més adient als nostres gustos paisatgístics. Aquest escenaris han estat prèviament creats per usuaris del programa, encara que també nosaltres podríem crear-ne de nous.

Per afegir-ne de nous el primer a fer serà crear una carpeta amb el nom landscapes a dins de la carpeta de l’Stellarium, la qual trobarem a dins del directori de l’usuari. El camí per trobar-la serà aquest: /home/nom de l’usuari/.stellarium. Recordeu que per visualitzar aquest directori haureu d’habilitar l’opció “Mostra els fitxers ocults” ubicada a dins del menú Visualitza del Nautilus, a més, aquesta carpeta no se us mostrarà fins que no hagueu obert per primer cop l’Stellarium.

Visualitzant els fitxers ocults.

Creant la carpeta Landscapes.

A continuació a dins de la carpeta Landscapes hem d’inserir l’arxiu que contingui les imatges, en el nostre cas ens hem descarregat l’arxiu des de una de les seccions de la pàgina oficial del programa. Nosaltres hem agafat un de l’Algarve portuguès. L’arxiu l’hem de descomprimir i l’hem de copiar a la carpeta que hem creat abans: Landscapes.

Ara només ens queda obrir la finestra d’opcions de cel i vista, o prémer F4, i a l’opció paisatges escollir el paisatge que hem inserit per visualitzar-lo.

Encara que no ho sembli aquesta és una de les opcions més interessants de que disposa l’Stellarium, ja que ens dóna la possibilitat de visualitzar els cossos del cel des del punt concret on s’ha pres la instantània, recordeu que el programa ens permet ubicar-nos a qualsevol punt del planeta, solament haurem de posar les dades de situació del lloc en qüestió (latitud, longitud i altitud) a la finestra d’ubicació o prement F6.Així doncs, fent servir aquesta opció tenim l’escenari perfecte per començar a veure en quin punt concret estan al cel situats els astres vistos des de casa nostra, o l’escola per exemple.

Creant paisatges per a l’Stellarium

En l’exercici anterior us hem mostrat com afegir nous escenaris al programa, ara el que farem serà crear els nostres propis.

El primer a fer serà localitzar un lloc en qüestió, ens ubiquem i comencem a fer un conjunt de fotografies de manera que abastem els 360º. Realitzarem tantes com ens sigui necessari i girant en el sentit de les manetes del rellotge, feu-les de manera semblant a les imatges que hem captat nosaltres per tal d’obtenir un bon resultat a l’hora d’enganxar-les.

   

Aquí van uns quants consells a l’hora de prendre les instantànies:

• Podeu utilitzar una brúixola quan preneu les imatges per tal de saber on són els punts cardinals respecte dels detalls de la captura que heu pres, i tenir així la possibilitat d’orientar la panoràmica de forma correcta.
• Si posteriorment voleu utilitzar la imatge al programa amb una projecció esfèrica el millor és començar a fotografiar des de l’est.
• Si ho voleu visualitzar a l’Stellarium amb l’ull de peix, comenceu a fotografiar des del sud.
• El haver agafat poc cel no té importància no es necessari, de fet el cel de la nostra imatge l’eliminarem més tard per posar el cel de l’Stellarium.
• Intenta mantenir la càmera sempre en un mateix nivell, un trípode serà una bona eina per aconseguir aquesta fita.
• És millor sobreposar un bon tros de foto amb la següent, eviteu que estigui a la vora de la imatge, ja ho retocareu quan enganxeu les fotos amb el programa de retoc d’imatges.

Panoràmica obtinguda amb l’Hugin de les imatges anteriors

Quan tingueu captades les instantànies arriba el moment d’enganxar-les unes amb d’altres per tal d’obtenir una visió panoràmica del lloc. Per dur a terme això nosaltres farem servir el Hugin, un programa per crear imatges panoràmiques a partir de fotos individuals que ja tenim incorporat a la distribució Linkat. Si no el sabeu fer servir podeu anar a la secció de la Wikilinkat a on s’explica com aconseguir crear panoràmiques amb l’Hugin.

Un cop tenim editada la imatge en format panoràmic el que farem serà canviar el fons per fer-lo transparent. És en aquest punt on eliminarem la part del cel inicial de la nostra imatge per tal de poder veure el cel de l’Stellarium amb els cossos celestes. Una bona eina per fer això és el Gimp.

Retallar una part de la imatge amb el Gimp és una tasca molt fàcil de dur a terme. Un cop obert l’arxiu només hem de seleccionar a la Caixa d’eines l’Eina de selecció de regió contigua, la de la icona amb aparença de vareta màgica, i seleccionar la regió que volem escapçar, el cel en el nostre cas. Potser que hagueu de fer servir aquesta eina unes quantes vegades fins que el cel quedi ben retallat en la imatge, penseu en la varietat de formes dels núvols o la infinitat de variacions de tons del color d’un cel blau en un dia net (imagineu-vos en un dia ennuvolat i plujós). Com ja sabeu el Gimp incorpora més eines per tal d’escapçar el cel de la imatge que podreu fer servir com les tisores intel·ligents.

Pàgina retocada amb el Gimp

Un cop hem retallat la imatge el que farem serà donar-li el disseny per fer la projecció. Ja hem mencionat abans com prendre les fotos per cadascun dels dos formats (esfèric i ull de peix), però ara necessitem modificar aquestes imatges per adaptar-les a cada mètode.

Donant-li format en el mode esfèric

En format esfèric la imatge ha de ser rectangular, 4096×2048 pitxells, 2048×1024, 1024×512…Així doncs obriu un document amb aquestes dimensions i copieu la imatge, o simplement obriu la imatge amb el Gimp i al menú Imatge seleccioneu l’opció Escala la imatge i poseu la mida que creieu adequada. A la imatge definitiva, amb aquest format, seria ideal que l’horitzó quedés per la meitat del marc.

Si ja teniu enllestit tot el que respecta a la configuració del format de la imatge ja podeu desar-la a dins d’una carpeta creada per vosaltres a on posareu el nom del lloc. A continuació heu d’obrir l’editor de text Gedit, i crear un text amb els següents comandaments i aparença:

[landscape]
name = Sant Maurici (aquest serà el nom que apareixerà a l'Stellarium)
author = Enrique 
description = L'estany de Sant Maurici, llac situat al cor dels Pirineus Lleidatans 
type = spherical (aquí posarem el tipus de format de la foto)
maptex = Santmaurici.png (aquest nom s'ha de correspondre amb el de la imatge)

[location]
planet = Earth
latitude = +42d34'43"
longitude = +1d00'35"
altitude = 1916

Aquest document l’heu de desar també a dins de la carpeta creada, i heu d’anomenar-lo de la següent manera:

landscape.ini

Ara ja podeu inserir la carpeta que heu creat a dins de la carpeta landscapes de l’Stellarium, i tal i com us hem indicat a l’exercici anterior, obrir el programa anar a la finestra d’opcions de cel i vista i a l’opció paisatge seleccionar el paisatge que heu creat. No us oblideu d’anar a la finestra d’ubicació per posar la informació referent a la ubicació que heu creat i poder així veure el cel que hi ha a sobre mateix del lloc des d’on heu pres les instantànies.

*Pàgina oficial del projecte:  http://www.stellarium.org/
*La pàgina en català del programa: http://www.stellarium.org/ca/

Adreces de suport i recursos

STELLARIUM A LA VIQUIPÈDIA
Stellarium

GUIA DE L’USUARI EN ANGLÈS
Autor: Matthew Gates. Maig del 2007.
Stellarium user guide

VIDEO-TUTORIAL EN CASTELLÀ
Conjunt de vídeo-tutorials del programa
Guia multimedia Stellarium