Quan s’entra en una web, fòrum o xat, la persona ha de situar-se. És imprescindible saber on es troba un, de què es parla i qui parla. Les normes de comportament varien d’un domini a un altre, en funció d’on es trobe la persona en l’entorn virtual; el mateix missatge podria ser acceptable en una àrea (entorn familiar i social) i inapropiat en una altra (entorn laboral).

En tots els casos és important tindre en compte els següents punts:

• És convenient ser moderat a l’hora d’enviar missatges. D’aquesta manera, es pot demanar als altres que ens envien missatges per alguna raó concreta. Si s’envien i reben missatges de manera correcta, amb reserva, tolerància i generositat, totes les parts es beneficien d’una bona comunicació. D’aquesta manera s’evitarà perdre el temps (tant emissor com receptor) amb missatges no sol·licitats ni necessaris.
• És important enviar els missatges en un horari apropiat, per la qual cosa es recomana programar el seu enviament. A més, s’entén que el temps de resposta dels missatges dependrà de la persona, del contingut i de la mena de missatge.

En la comunicació electrònica és molt possible que no es jutge pel físic, el to de veu o la roba que s’usa, principalment, perquè no hi ha contacte personal entre els interlocutors. Però sí que s’ha d’extremar la imatge que projectem en aquests missatges. No sols s’ha de revisar la gramàtica i l’ortografia, també el contingut del que es comunica a l’altra persona ha de ser atractiu i tindre sentit.

Alguns aspectes que s’han de tindre en compte per a cuidar la imatge de les nostres comunicacions en línia són les següents:

No s’ha de mentir. La comunicació en línia ha de basar-se en l’honestedat, evitar les declaracions enganyoses o confuses, independentment del motiu o l’objectiu que es perseguisca. La veritat ha d’estar per damunt de qualsevol intenció.

Cal ser agradable i educat.

MAL

BIEN

És necessari revisar l’ortografia i la gramàtica en els missatges. Textos amb errors ortogràfics i gramaticals són difícils d’entendre, causen molt mala impressió i són inapropiats en qualsevol context.

MAL

BIEN

S’ha d’evitar escriure tot en majúscules. Escriure un text en majúscula equival a cridar i això es considera una grolleria, no sols en les telecomunicacions, sinó també en la vida.

Les normes gramaticals són les mateixes en la realitat i en les telecomunicacions.

Quant s’interactua amb els altres en internet, ja siga a través d’un fòrum de discussió, una classe en línia, un grup de Facebook o per missatgeria instantània, s’està exposat a informació privada i dades personals de tercers que han d’utilitzar-se amb precaució.

• Dret a la protecció de la imatge en internet. Tot ciutadà té el dret a impedir que una imatge seua siga reproduïda o donada a conéixer públicament. Per tant, ningú pot publicar una fotografia nostra en xarxes socials sense el nostre consentiment, llevat de persones de rellevància pública, sempre que es tracte d’imatges preses en llocs o moments de la seua vida pública. En cas de publicació d’una imatge o dada íntima sense el nostre consentiment (com dades personals, adreça, telèfon…), se’n pot sol·licitar la retirada a la persona o grup de persones que l’han publicat. En cas que la imatge o dada privada no siga retirada, es recomana acudir al gestor de la xarxa social o lloc web o, en última instància, als tribunals i, en aquest cas, reclamar indemnització per “el mal moral” ocasionat.
• Protecció del dret a l’honor en internet. El dret a l’honor en xarxes socials, fòrums i similars protegeix en els casos en els quals un és víctima d’injúries i calúmnies en aquests entorns virtuals. No pot considerar-se que tota expressió crítica atempte contra l’honor, però moltes vegades la línia divisòria entre la crítica, l’insult, la injúria o la calúmnia no és molt clara. La llibertat d’expressió no pot en cap cas entendre’s com a dret per a insultar.

No totes les persones que naveguen en la xarxa tenen la mateixa experiència ni coneixen les normes de netiqueta. En algun moment tots hem sigut principiants i hem de tindre empatia amb els nous internautes. Alguns exemples d’aquests errors són: preguntes inadequades, respostes molt extenses o paraules mal escrites. S’ha de ser flexible i empàtic abans de corregir a algú i, en el cas de fer-ho, que siga d’una manera educada i assertiva, amb propòsit constructiu.

Què és un trol en internet? Un trol en internet és una persona agitadora i instigadora que troba plaer creant una discòrdia general. El relatiu anonimat de la xarxa fa que les comunicacions en internet siguen el seu lloc triat per a “jugar”. Els usuaris no són considerats com a humans pel que no senten remordiments ni compassió per la persona o el grup víctima dels seus insults. El seu major objectiu és infligir el major sofriment en els altres. No és possible raonar amb ells per a fer-los canviar de parer. Els trols no segueixen l’etiqueta de la xarxa.

Els trols anhelen atenció, i no els preocupa si aquesta és positiva o negativa. Veuen internet com un espill en el qual poden mirar-se en un èxtasi narcisista.

Professor Timothy Campbell

Un trol que vol atacar un fòrum o grup, en general, envia nombrosos missatges. Pot ser que aquests no continguen res negatiu, però són tan nombrosos que no deixen que els altres es comuniquen. També utilitzen la suplantació d’identitat, fent-se passar per una altra persona per a manifestar les seues queixes.

Què és flamejar o flaming en internet? “Flamejar (flaming)” significa atacar a algú en internet mitjançant insults, malnoms ofensius, publicació de missatges deliberadament hostils i insultants sense cap propòsit constructiu. En resum, es refereix a mostrar una total intolerància cap a l’altre. Aquests missatges es denominen flame i la persona que els envia es coneix com flamer. És freqüent que es publiquen com a resposta a un esquer, un missatge provocatiu, pensat per a generar respostes insultants.

La diferència amb el troll és que el flamer es dirigeix a una persona específica i a conseqüència d’una discussió sobre un tema concret.

Les principals causes d’aquest comportament són, d’una banda, la incorrecta interpretació dels missatges escrits, per culpa de no poder escoltar la veu o veure els gestos de l’altra persona; d’altra banda, l’anonimat fa que s’utilitzen expressions i paraules “enceses” que cara a cara difícilment s’utilitzarien. Com a tercera causa i, en el context dels xats de videojocs, s’estableix l’estrés que la partida produeix en la persona; s’està jugant per a guanyar.

Hi ha usuaris als quals el flaming i els trols no els afecten i assumeixen que aquest fenomen és un dels riscos d’internet. Per contra, hi ha persones que es desanimen i abandonen grups, fòrums o xarxes socials per aquestes causes. Els adolescents pertanyen majoritàriament a aquest últim grup senzillament pel seu moment de desenvolupament fins a la maduresa, moment en el qual tot adquireix una importància vital, en el qual necessiten reivindicar-se, tindre amics i ser aprovats pels altres joves del seu entorn.

En definitiva, els flamers i els trols són una amenaça per a la comunicació en internet, sobretot entre adolescents.

Finalment, convé ressaltar que la netiqueta és un codi social per a les comunicacions en xarxa que no invalida la llibertat d’expressió. Aquest dret és universal, però cal saber exercir-lo amb respecte.

La major part de les persones porten una vida ocupada i valoren en què ocupen el seu temps, inclòs el que passen a la xarxa, el temps per a llegir i per a respondre a través de les diferents mitjans (missatgeria instantània, correu electrònic, xarxes socials). Aquest punt s’ha de tindre en compte a l’hora de compartir informació amb uns altres; s’ha de procurar sempre que siga del seu interés.

D’altra banda, s’ha de valorar el temps i treball invertit a publicar continguts. A continuació s’expliquen aspectes a tindre en compte quan utilitzem publicacions d’uns altres.

• Quan es comparteixen imatges o vídeos que no són propis, és indispensable referenciar-ne l’autoria.
• Les cites textuals (text de menys de quaranta paraules) han d’anar sempre entre cometes. Una vegada finalitzat el text, cal escriure el nom de l’autor i el context.
• Quan s’utilitzen continguts extrets d’un llibre, cal fer referència a l’autor, any de publicació, títol del llibre, lloc de publicació i editorial.
• Si s’utilitza un article d’una revista cal fer referència a l’autor, any de publicació, títol de l’article, nom de la revista i pàgina o pàgines on es troba aquest article.
• Si l’article procedeix de la web llavors, a més, hem d’afegir l’adreça de la pàgina o revista digital.